Recordant l'escultor republicà Vicent Beltran

Amb motiu del cinquanta aniversari de la mort de l'escultor Vicent Beltran hem pogut gaudir d'una exposició al Sant Pius Cinquè amb la qual, la ciutadania ha pogut veure la seua aportació innovadora allà pels anys trenta, un període durant el qual es va consolidar un nucli ampli d'artistes renovadors com ha estudiat el professor Blasco Carrascosa, de forma que durant l'experiència republicana la vida cultural valenciana va canviar substancialment, com afirma altre expert, Manuel Garcia.

Doncs en eixa tasca de canvi cap la modernitat Vicent Beltran (Sueca 1896) va ser un artista molt representatiu i a més a més en la seua condició de director de l' Escola de Belles Arts va ajudar a que molts joves se situaren en una línia d'avantguarda. Per això, recordar a Beltran és alhora una forma de reivindicar a una llarga colla d'artistes valencians, marginats, exiliats dins o fora, i fins i tot, eliminats, com fou el cas de Toran (que fou afusellat), que feren del nostre país un referent artístic durant la II República. En tal ordre de coses recomane a qui tinga interès en el tema el llibre del adés esmentat Blasco Carrascosa “La escultura valenciana en la segunda república”.

A la mostra que es clogué el diumenge 22 hi havia escultures d'una gran riquesa artística, molt vinculada a les tendències de l'època, com serien els estils decó, o el modernisme, es tracta de relleus i figures, com la dansarina de gran agilitat i harmonia.

Cal esmentar que la victòria del franquisme va significar un dur colp a aquest moviment artístic, gran part dels artistes patirien presó, cas del mateix Beltran, creant a la provincial de Valencia un taller d' escultura que feia més suportable la captivitat i, a més a més, va ajudar a una certa continuïtat. Anys més tard Beltran seria rehabilitat i tornaria de nou com a director de l' Escola de Belles Arts, d'on sorgí d' als anys seixanta una nova colla d'artistes .

A l' exposició, però, no hem pogut veure l' escultura que durant el anys d'experiència republicana va presidir el saló de plens de l'ajuntament del cap i casal, es tracta de l'al·legoria de la República, peça que segons tinc entens va desaparèixer amb l'entrada de les tropes victorioses del franquistes.

Fou una obra testimoni de sessions del govern o de les sessions del Congres d'Intel·lectuals antifeixistes, al que van assistir molts escriptors i intel-·lectuals de món.

Si ara una vegada acabada l'exposició algun lector vol veure obres de Beltran cal dir que al Museu hi ha un espai dedicat al nostre artista i tranquil·lament pot anar-hi, i de pas, si continua amb ganes podrà trobar en eixe espai cultural moltes coses de valor, des de les més clàssiques d' apoques llunyanes, fins aquelles altres d' obres ja del segle XX. En un moment com el present, de recuperar fragments ocults de la història, considerar també el vessant artístic d'aquell curt somni de la II República pot sevir.