Dues associacions i la família fan passos per recuperar la memòria d'un maqui fill de Santa Eulàlia
Antoni Franquesa va morir assassinat entre Cerdanyola i Montcada el 19 d'abril de 1950.
El col·lectiu Mala Herba, de Cerdanyola, ha posat en marxa una campanya per poder tenir un memorial Antoni Franquesa en aquella ciutat del Vallès. Compten amb la col·laboració del col·lectiu Mai Més!, de Ripollet, i de la família d'Antoni Franquesa Funoll, un combatent maqui nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer el 14 d'abril de 1921 i mort assassinat entre Montcada i Cerdanyola el 19 d'abril de 1950. La família fa anys que està investigant la història d'Antoni Franquesa amb l'objectiu de saber exactament on està enterrat. De moment, encara sense èxit.
La recuperació de la figura d'Antoni Franquesa s'emmarca en els treballs de recerca històrica i de restabliment de la memòria de la lluita antifeixista a Catalunya que estan duent a terme els dos col·lectius vallesans. Ara mateix estan en plena campanya de recollida de suports per tenir un memorial per a Antoni Franquesa a Cerdanyola igual que ja el tenen dos altres maquis com Quico Sabaté a Sant Celoni o Josep Lluís Facerias a Barcelona. Aquest últim, company de lluita d'Antoni Franquesa, amb qui estava aquell 19 d'abril de 1950 quan va ser abatut a trets. Tots aquells interessats a col·laborar o adherir-se a la campanya ho poden fer entrant a la web maquiscerdanyola.wordpress.com.
Antoni Franquesa s'havia incorporat a les milícies de la Joventut Comunitat Ibèrica (JCI) el 19 de juliol de 1936, l'endemà de l'aixecament militar contra el govern de la república. Hi va combatre fins que va passar a la 24a Divisió, en ser organitzat l'exèrcit popular. En acabar la guerra va creuar la frontera i va ser reclòs al camp d'Argelers, d'on es va escapar per tornar a l'Estat espanyol per lluitar contra el franquisme. Detingut l'any 1941 a Figueres, va estar tres anys a la presó Model en règim d'incomunicació. Quan va sortir en llibertat va tornar a França i va ser l'enllaç del POUM durant sis mesos, abans d'afegir-se a grups llibertaris que lluitaven contra el franquisme des del mateix territori espanyol.
Antoni Franquesa va ser un dels maquis urbans amb una activitat més intensa entre 1948 i 1950, formant part del grup de Josep Lluís Facerias, un altre militant i guerriller llibertari que va poder escapar de diverses escomeses de la guàrdia civil fins que el 30 d'agost de 1957 també va morir a trets a Barcelona per la policia franquista. Franquesa, de fet, ja havia estat greument ferit el 26 d'agost de 1949, en una emboscada de la guàrdia civil prop de la frontera francesa. Dos companys seus van morir i ell va rebre un tret a la boca i un altre al braç. Facerias i un cinquè guerriller van poder obrir-se pas amb bombes de mà i carregar Franquesa malferit fins creuar la frontera. Tornaven de donar un cop a la joieria Rudolf Bauer de Barcelona, d'on s'enduien un botí de 500.000 pessetes de l'època que havien de servir per finançar la lluita antifranquista. Bona part de les joies van quedar escampades per la muntanya en la fugida.
Finalment el 19 d'abril de 1950, poc després que l'1 d'abril es frustrés un intent d'atemptat contra la festa franquista de la Victòria a Barcelona, tornant de donar un cop al forn Sisquella de Cerdanyola, propietat d'un dels grans empresaris franquistes de la ciutat, agents de seguretat privada d'una urbanització de Montcada van abatre Antoni Franquesa, mentre els cobrien les espatlles la guàrdia civil, de qui fins que no ho ha desmentit la investigació de Mala Herba i Mai Més! es creia que eren els autors dels trets mortals contra Franquesa.
