Osona/Ripollès

Marcant època (i estil)

Ha tancat la perruqueria Antonio, a Vic; Antonio López, amb 50 anys de reconeguda trajectòria, es jubila.

Ja fa dies que algunes clientes estan desesperades. Tota la vida que les ha pentinat l'Antonio, i ara els plega. Antonio López (Roda de Ter, 1950) ha posat punt i final a 50 anys d'ofici. Es jubila un perruquer i mestre de perruquers que ha marcat època en el seu ram dins i fora de Vic.

Fill d'una perruquera de Roda, la Nita del Macià, López ja ajudava la seva mare a rentar caps a partir dels 7 anys; “m'havien de posar un tamboret per arribar-hi”, rememora. No va trigar a adonar-se que aquell era el seu món. “Em vull dedicar a la perruqueria”, va dir als seus pares en complir els 14, abans de deixar els estudis de Comerç que cursava a Can Maurici. També tenia clar, però, que no es volia quedar a Roda, a la perruqueria de la seva mare. Volia marcar perfil propi. Per això, amb només 15 anys se'n va anar tot un estiu a Calella, experiència que li va servir de primer banc de proves. “Em vaig fer un fart de treballar, i vaig veure que la gent n'estava contenta i que repetien, i allò em va acabar de motivar”. Naixia l'Antonio perruquer.

Mentrestant, els seus pares ja havien decidit traslladar-se a viure a Vic, a l'avinguda de l'Estadi; i li van oferir els baixos de l'edifici per obrir-hi la perruqueria. L'arrencada va ser molt bona, però ell, inquiet de mena, sabia que li faltava “alguna cosa més”. I aquella cosa va ser una estada de gairebé un mes a París, on va poder aprendre les tècniques dels grans perruquers del moment. “Avui tothom volta, però fer-ho en aquells anys va ser una gran novetat”, admet. Va tornar de la capital de França “carregat d'idees”, i la clientela, a l'alça, ho va agrair. Després del parèntesi de la mili –que va fer a Saragossa, on va començar rapant caps als soldats i va acabar tallant el cabell “als capitans, als coronels i a les seves senyores”– va creure convenient reubicar la perruqueria al centre de Vic. Va trobar local a la rambla del Passeig. Llavors ja s'havia casat amb Amparo Gimeno, que en aquells anys, “de molta feina”, li donava un cop de mà “en el que calgués”. Al Passeig s'hi van estar “quatre o cinc anys”, fins que es van acabar traslladant al número 17 de la rambla del Carme: “I aquí dins m'hi he passat els últims 37 anys”, deixa anar.

Uns anys durant els quals l'Antonio ha esdevingut tot un referent, també per a molts joves perruquers que n'han après al seu costat. I en això ha estat clau la seva capacitat de mantenir-se al dia. “No és que m'hagi sentit obligat per les modes, sempre he tingut aquesta il·lusió per estar al cas de les noves tendències”, reflexiona.
Antonio López sap que el proper dissabte 28 serà un dia agredolç per ell. D'una banda, no podrà evitar de mirar enrere amb “certa nostàlgia”. És tota una vida lligada a la perruqueria. Són molts records, moltes vivències. Però també és conscient que, als 64 anys, fa un pas al costat en un bon moment professional. “Deixo la feina tenint molta feina”. I això és significatiu per a algú que “de pencar me n'he fet un fart”. Només un detall: en els últims 25 anys, “mai no he fet més de quatre dies seguits de festa”.

L'Antonio es jubila, a més, amb un gran convenciment: “Saber que el millor de la perruqueria ha estat la meva clientela”. I és que algunes d'aquestes clientes –perquè la gran majoria han estat dones– les ha atès durant més de 40 anys. “Ens hem fet grans plegats”, somriu. Una clientela “de tota mena i condició; i a tothom he tractat per igual”, remarca. “No ho podries allargar una mica més? On anirem ara?”, li pregunten ja fa dies algunes d'elles. “A qui voleu que us adreci, al meu fill”, els respon mig en broma en referència al seu fill perruquer, Toni López, que ja fa anys que també va optar per emprendre el seu propi camí dins aquest món (actualment al capdavant de Xampú Multiespai, a Vic mateix).

Durant aquests anys, ha arribat a escoltar “cents de vegades” que les clientes li deien “tu mateix”, a l'hora d'escollir-los tallat i pentinat. A partir d'ara sí que serà ell mateix el qui pensa afrontar, “tranquil i relaxat”, una nova etapa de la seva vida, lluny de tisores, tints, assecadors o rentacaps. Els seus quatre néts també ho agrairan.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.