Alcaldes contrabandistes als municipis fronterers i ports marítims
Els treballadors ‘espanyols' es van convertir en sospitosos de tenir fidelitats germanòfiles
El contraban va prendre dimensions espectaculars durant la Gran Guerra, per tota la frontera amb l'Estat espanyol. La policia enviava informes a París on s'explicava que els mateixos alcaldes del Pertús, Cervera de la Marenda o la Guingueta d'Ix eren “contrabandistes a gran escala, amb tota mena de mercaderies d'Espanya”, amb la complicitat de transitaris de frontera i comerciants. Per mar també entraven moltes mercaderies de contraban a través de Portvendres i Banyuls, com informava el consolat francès de Barcelona al Prefecte de Perpinyà. Les autoritats franceses, però, no prenien mesures, ja que bona part d'aquest contraban es feia amb el seu acord tàcit, puix que alleugeria la penúria d'aliments provocada per la guerra i que havia provocat incidents i assalts a magatzems d'alimentació.
Por de les taronges de València
Durant tot el conflicte a la Catalunya Nord hi va haver rumors i pors per la presència d'espies enemics procedents “d'Espanya”, on les posicions germanòfiles eren molt actives. La població d'origen espanyol era d'unes vint mil persones, sobretot catalanes. Aquests espanyols suplien la manca de mà d'obra, ja que els homes vàlids havien estat mobilitzats. Aquesta població immigrada va patir de “xenofòbia, acusada de germanofília i mal vista perquè eren homes que no anaven a la guerra”, segons el llibre d'Etienne Frenay La Grande Guerre et le Roussillon. A la premsa rossellonesa de l'època s'hi relataven casos com el de tres dones “que cercaven un davantal que havien perdut el dia abans vora el riu, a Perpinyà” i que els veïns del barri de la carretera de Prada, que no les coneixien, les van “envoltar, amenaçar i agredir” acusant-les d'espies a sou dels alemanys. Va córrer la veu que els alemanys enviaven “espanyols” per enverinar la població. Segons L'Indépendant del 16 d'octubre del 1914 “la policia està detenint a tort i a dret honorables ciutadans denunciats per veïns com a espies alemanys que distribueixen caramels enverinats a la mainada”. L'article del diari perpinyanès conclou dient que “la policia podria ser més perspicaç i no exagerar d'aquesta manera, donant crèdit a rumors sense fonament”. Un altre rumor present durant tota la guerra era el de les taronges enverinades d'Espanya. Segons el rumor, agents alemanys residents a València injectaven verí a les taronges que anaven cap a França. La premsa va publicar el maig del 1917 el cas d'una nena morta després de menjar una taronja. En l'article s'explica que el cas era comentat “amb indignació i horror” i que “aquesta llegenda es va acreditar l'endemà quan es va saber d'un cas similar a Baiona”. El consum de taronges espanyoles es va aturar totalment i, amb humor, L'Indépendant afirmava que el rumor “fa riure per no plorar, ja que si les taronges han provocat còlics és més per por que per estar enverinades. Si víctimes hi ha són els exportadors espanyols i el plaer de menjar una bona taronja”.