Tren de rodalies

Han fet el viatge en tren –aquesta mena de trens que anomenem de rodalies potser perquè van tan a poc a poc que ja es veu que no poden anar gaire lluny–. De Girona a Colera, fent totes les paradetes que cal fer. A Colera vigilen de baixar des d'un dels vagons que han encertat l'andana, que no són pas tots, per evitar haver de fer ràpel per arribar a terra ferma. Ara que els trens s'han fet més llargs, ja hi ha hagut, que jo sàpiga, uns quantes víctimes –lleus, per sort–. I mira que van fer l'andana nova fa ben poc per facilitar-hi l'accés. Però han fet curt. Caldrà vigilar. Fa uns quants anys es va suprimir el baixador de Garbet perquè no tenia prou llargada... A veure si també tanquen l'estació de Colera.

Però no volia pas anar per aquí, avui. Les noies que baixen del tren vénen indignades. Diuen que han hagut de viure dues escenes de discriminació racial protagonitzades pel revisor. La primera, entre Girona i Figueres. Uns nois immigrants, que havien pujat sense bitllet, són obligats a baixar del tren quan no accepten haver de pagar la sanció que estableix la llei. Ha calgut la intervenció del servei de seguretat.

–El que ens ha molestat és que el mateix revisor ha cobrat el bitllet senzill a una família que tampoc no duia bitllet. Per què uns han de pagar recàrrec o baixar i els altres no?–es pregunten.

Aquesta és la primera. Després, a Figueres baixen els de seguretat. I puja un altre immigrant sense bitllet. El revisor el detecta de seguida i aplica la mateixa fórmula: o recàrrec o baixar. I el noi que ni recàrrec ni baixar. Tossut un i tossut l'altre. El revisor, que ja no té els de seguretat a l'abast, intenta fer baixar per força l'intrús a Llançà. No se'n surt. Demana fins i tot ajuda als passatgers, que no li fan costat. De manera que continua el viatge. El revisor anuncia que a Portbou cridarà la policia.

–Es pensava que l'ajudaríem... Quina barra!

Em permeto opinar que cada dia hi ha més gent que viatja sense pagar i que això no em sembla pas just.

Les noies hi estan d'acord. Però insisteixen en el fet que al tren es perseguia només els immigrants. I que això és racisme. Potser tenen raó. Però també pot ser que els responsables del tren –els de terra i els mòbils– tinguin prou ben controlat qui puja i en quines condicions a cada estació. Potser ja saben que algú ha arribat tard i no ha tingut temps de comprar bitllet i que d'altres feia estona que esperaven l'oportunitat de viatjar sense pagar.

O potser hi ha una mica de tot.

Ara, per experiència pròpia us puc assegurar que sovint no passa ningú a controlar els bitllets. I això sí que pot temptar més de quatre a estalviar-se de passar per taquilla. Que els euros costen de guanyar –ja se sap.