Acció Popular exigeix una “sentència exemplar” en el judici contra l'organització neonazi Frente Antisistema

Nou anys després de l'Operació Panzer contra el grup nazi Frente Antisistema (FAS), amb seu a València, se celebra el judici que seurà, a partir del pròxim dilluns 14 de juliol, 18 dels 22 detinguts en l'operatiu dirigit per la Guàrdia Civil. Entre els acusats, a qui se'ls imputa els delictes d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes no reglamentades, hi ha dos militars, el regidor d'Espanya 2000 a la localitat de Silla (l'Horta), José Alejandro Serrador Ferrer i, Pedro Cuevas, l'assassí confés del jove independentista Guillem Agulló en 1993.

Acció Popular contra la Impunitat, personada en la causa com a acusació popular i formada per ACPV, Movimiento contra la Intolerancia, Ca Revolta, Jarit, CEAR-PV, EUPV, Bloc i Esquerra Republicana) han expressat hui en roda de premsa que es tracta de la major causa judicial que ha tingut lloc a l'Estat espanyol contra grups neonazis organitzats. “Es tracta d'una organització d'ideologia nazi (com expressen els seus propis escrits), amb una organització estructurada i jerarquitzada, caracteritzada per la possessió d'un important arsenal d'armes (algunes de les quals prohibides) i una explícita voluntat d'exercir la violència per motius d'odi (expressada de manera inequívoca en les converses telefòniques gravades, que arriben a parlar de l'organització de “caceres” contra persones per motius d'odi ideològic, racial i d'orientació sexual)”, ha dit el president de Movimiento contra la Intolerancia. Esteban Ibarra ha recordat que en 2003 va tindre lloc l'Operació Puñal en què es van detindre a Madrid diversos membres de l'organització nazi Hammerskin i una altra en 2005 en què també es van fer detencions a Barcelona del mateix grup. En aquests casos, es tractava de “delegacions”, mentre que al País Valencià, el FAS és una organització “autònoma, estructurada, organitzada i que es finança amb la venda d'armes. I que tenia i té un objectiu molt clar: convertir-se en un centre de coordinació per al nacionalsocialisme”.

Per tots aquests motius Ibarra i el secretari d'Acció Cultural, Toni Gisbert, han demanat que la sentència siga “exemplar” i que judici servisca per a demostrar “la importància de denunciar delictes d'aquest tipus”. “Que el que fins ara ha estat considerat com a ‘normal' no ho siga; que no es continue banalitzant en una qüestió tan important i tan com perillosa aquesta; i, sobretot, que s'acabe amb la impunitat amb què actuen a València des de la transició aquests grups, ja que la impunitat anima els violents” ha insistit Gisbert.

Alarma social

En aquest sentit, el representant d'ACPV ha indicat que al País València hi ha una “autèntica alarma” sobre l'augment del la violència feixista i que queda palés en les escasses xifres estimatòries i extraoficials que existeixen. “En 2013 es van produir al voltant de 400 denúncies, de les quals un centenar corresponen a la Comunitat Valenciana, segons l'informe Raxen. I puc afirmar que el 90 per cent de les agressions no es denuncien. Poden fer vostés el compte si volen per saber el nivell de violència per raó d'odi que s'està exercit”, ha ampliat Ibarra. “No és una qüestió de xifres, és tracta que hi ha un problema per al qual les institucions autonòmiques, estatals i europees no han fet diagnosi, ni molt menys una intervenció, que és el que estem demanant”, ha reblat Gisbert.

Així es pot constar un creixement dels delictes d'odi (violència causada per motius ideològics i de discriminació racial i d'orientació sexual) en el País Valencià per sobre de la mitjana estatal, una tendència que es manté des de fa anys; una menor presència de casos d'agressions a béns immobles (seus d'organitzacions) a favor d'un major percentatge de casos d'agressions verbals i físiques a persones; i l'aparició i augment progressiu d'agressions a plena llum del dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo, arribant a donar-se fins i tot el cas de la gravació de l'agressió per part dels agressors i la distribució de les imatges per les xarxes socials.

Reunió amb Delegació de Govern

En aquest sentit, totes les entitats presents ha demanat a les forces de seguretat de l'Estat i de la Delegació de Govern que “acaben amb la impunitat, que deixen de mirar a un altre costat, que perseguisquen els delictes d'odi i es castiguen. Els instem a abandonar l'actitud passiva que mantenen des de la Transició”, ha recriminat Gisbert. Una petició que traslladaran al delegat del Govern, Serafín Castellano, amb qui es reuniran previsiblement dimarts de la setmana vinent.