Una Olla en plena ebullició
Aquest diumenge es disputa l'Olla de Núria, la prova reina entre les curses de muntanya. El creixement espectacular d'aquesta modalitat competitiva i la proliferació de proves i dates comença a posar en risc la supervivència d'algunes d'elles.
El nombre de curses no para de créixer i cada moment en van apareixent de noves, malgrat que algunes no arribin a una xifra raonable d'inscrits que compensi haver de marcar un circuit de desenes de quilòmetres per l'alta muntanya o d'altres hagin vist davallar la seva participació.
Darrere d'aquest fenomen hi ha el denominat efecte Kilian, que provoca la voluntat d'emular les gestes amb cada cop més ressò mediàtic del principal atleta de muntanya de tots els temps, Kilian Jornet.
Però el ceretà és únic, alerta el preparador físic Jaume Palau, que reconeix que fa uns anys la gent s'abocava en les mitges maratons i maratons i ara aquest boom ha passat a la muntanya, en molts casos sense prendre les prevencions necessàries.
L'evolució d'aquest fenomen genera un estat d'alerta a tots els nivells. Entre molts organitzadors hi ha una certa preocupació de la qual no s'escapa ni la mateixa UE Vic, organitzadora de l'Olla de Núria, que es disputa aquest diumenge.
En principi, hauria de ser qui menys ho hauria de fer perquè aquesta és la prova amb més prestigi amb dos triomfs del mateix Jornet el 2009 i 2010, un rècord que aquest diumenge podrien batre els guanyadors dels dos últims anys, Marc Pinsach i Marta Garcia i tenen el doble de sol·licituds que places disponibles, ampliades a 700 des que es van suprimir els avituallaments per convertir-se en una cursa d'autosuficiència.
Però alhora per les seves característiques requereixen una logística més complicada, amb tot el material que ha de pujar pel cremallera i havent de pagar un dia de pensió completa a les 75 persones necessàries per tirar-la endavant.
Per poder-la disputar molts participants hauran de fer nit al Ripollès, circumstància que també suposa un benefici pel sector turístic en una comarca on aquests mesos de juny i juliol hi haurà hagut com a mínim una cursa per setmana.
L'entorn ripollès, on s'organitzen curses de tota mena de distàncies i característiques, és també un llamí per a empreses d'esdeveniments esportius que veuen un negoci rere aquest fenomen.
En aquest sentit l'atleta i impulsor de l'Esportiu Ripoll Aleix Fàbregas censura les empreses de fora que s'aprofiten del Ripollès per fer diners i denuncia que els ajuntaments són molt flexibles i fins i tot donen més facilitats als de fora que als de casa.
A nivell intern, al Ripollès s'organitza un campionat propi que s'intenta que pugui ser molt assequible i tothom hi pugui córrer, segons Fàbrega, però creu que caldria coordinar-se amb la resta d'organitzadors que fan proves a la comarca perquè no pot ser que a la Vall de Camprodon es facin quatre curses en vuit dies.
El que també exigiria és que per córrer proves a partir de 40 o 50km fes falta un certificat mèdic o un currículum esportiu perquè algun dia enganxarem mal temps i passarà alguna desgràcia.
En aquest sentit, Jaume Palau, tot i que defensa que s'organitzin curses que són un repte per molta gent, considera que tothom ha de conèixer els seus límits i que és imprescindible posar-se en mans d'algun expert abans de córrer encara que sigui a nivell recreatiu que ofereixi assessorament en matèria d'equipament, alimentació i preparació.
