Encarrilar la protecció a la infància
Un any després de la firma del Pacte per a la Infància, les entitats i el govern concreten els objectius
La necessitat immediata ha obligat a definir actuacions en àmbits com ara la mala nutrició, les colònies i el risc d'exclusió
Avui fa un any que es va firmar el Pacte per a la Infància de Catalunya, que fixava una vintena de compromisos entre el govern i 70 entitats per mirar de blindar els nens i nenes contra els efectes més cruels de la crisi. La conselleria de Benestar Social i Família n'ha iniciat el desplegament, concretant les estratègies ja pactades, algunes de les quals s'han anat ja convertint en decisions immediates, perquè la pobresa i la urgència de les necessitats socials així ho requerien. La lluita contra la malnutrició, la necessitat de becar joves perquè disfrutin d'uns dies d'oci durant l'estiu, el reforç escolar o la millora en la detecció del risc d'exclusió són àmbits en què s'ha hagut d'actuar amb celeritat.
En la comissió de seguiment del pla, la consellera Neus Munté va presentar el document d'enfocament estratègic, que preveu detallar les actuacions ja en cada àmbit, com ara l'educació, la salut, els valors, l'acolliment familiar, la criança de 0 a 3 anys... “Necessitem totes les mirades i sobretot, la de la mateixa infància i adolescència”, va definir Munté.
En un apartat més pràctic, s'ha apostat per reforçar les polítiques de prevenció, per mirar de preservar els infants de la crisi i els seus efectes en les famílies. Una de les actuacions “ha estat millorar els indicadors i fer-los més acurats”, explica la directora general d'Atenció a la Infància, Mercè Sanmartí.
L'alerta de les entitats ha fet augmentar el gros de places en centres oberts per a infants en situació de risc (700 de noves) i les prestacions per cobrir necessitats bàsiques. En aquesta línia s'ha modificat també el barem per accedir als ajuts per a menjador escolar, no sense polèmica perquè alguns consells comarcals i la Fapac reclamen més beques, però que garantirà l'ajut del 100% del cost a les famílies sota el llindar de pobresa.
La precarietat no ha fet augmentar el nombre de menors tutelats. Sanmartí recorda que “detallar millor la situació dels menors amb els informes sobre risc de desprotecció” permet encertar més el seu seguiment.
En l'àmbit de la salut s'ha treballat en protocols de detecció d'addiccions i trastorns alimentaris, per exemple, i en una millor detecció de la malnutrició. Més enllà de la terminologia amb què es defineixin els dèficits alimentaris dels infants i de les xifres –50.000 nens, insisteix el síndic de greuges–, el pacte fixa com a prioritàries les actuacions per garantir els àpats saludables en la joventut. Per això es posen en marxa els tallers Menjar Sa i es manté el pla de repartiment de fruites per al curs 2014/15.
Les trobades del pacte han servit també per posar de manifest la necessitat de fixar plans anuals, i no pas per cursos escolars. És el cas dels 1.000 nens becats per a colònies i sobretot, les 2.000 places extraordinàries per garantir dos àpats durant el llarg estiu, ja que els programes de nutrició s'aturaven en acabar el curs.
LES FRASES
LES XIFRES
Ajut insuficient contra la pobresa
L'entitat Save the Children va alertar fa mesos de l'abast de la pobresa infantil a l'Estat. Xifrava en un terç els menors que vivien en la pobresa i no disposaven de béns ni benestar adequats i als quals s'amenacen els seus drets. Ara ha tornat a alertar que la partida d'ajut a la pobresa infantil fixada pel Ministeri de Sanitat i Serveis Socials i Igualtat és del tot insuficient, i qüestiona el barem de repartiment que tanta polseguera ha aixecat entre les comunitats autònomes. Save the Children recorda a la ministra Ana Mato que la pobresa “és un fet estructural” a l'Estat i que sempre s'ha mantingut per damunt del 20%, fins i tot en èpoques de gran creixement econòmic, explica l'ONG en un comunicat.
