Els boletaires preparen el cistell per una bona temporada

Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya la millor campanya tindrà lloc al Pirineu i Prepirineu més que a altres zones com Tarragona, on els bolets surten més tard.

Fins el 2007, segons l'entitat, semblava que la tendència era a que creixien menys bolets als boscos catalans. La bona temporada el 2008 confirma que la tendència de creixement de bolets es manté estable o fins i tot s'ha incrementat els darrers anys. Juan Martínez de Aragón, investigador del centre, també afirma que s'ha de tenir en compte que cada vegada hi ha més gent que busca bolets, el que pot provocar la sensació que n'hi hagi menys.

Tot i això, els tècnics del centre, ubicat a Solsona, afirmen que és difícil fer previsió de les campanyes ja que està estretament relacionada amb els factors ambientals dels mesos abans de la temporada, principalment agost i el setembre, i als mesos de plena producció micològica, entre l'octubre i el novembre. La previsió que fa el centre té en compte la informació climàtica que es disposa fins avui i prediccions meteorològiques a llarg termini però, amb tot, caldrà esperar què pot passar en les properes setmanes.

Des de fa 15 anys, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha iniciat uns estudis d'estimació de la producció de bolets en 90 parcel·les permanents instal·lades en les pinedes i, anualment se'n fa un seguiment per preveure la producció anual. Des d'aquest moment, es poden obtenir dades fiables sobre les diferents campanyes de bolets.

Setmanalment, els tècnics recullen les dades de les parcel·les per veure l'evolució que experimenta i poder fer una previsió.

Els pinars catalans produeixen una mitjana de 43 quilos per hectàrea de bolets, dels quals un 30% són comercialitzades en els mercats locals i, un 25% no són comestibles. A Catalunya es poden arribar a identificar un total de 340 espècies diferent.

Quant als rovellons, l'espècie més recol·lectada i preferida pels caçadors de blets, s'estima que hi hagi un total d'entre 2 i 5 quilos per hectàrea. Juan Martínez de Aragón, investigador del centre, explica que els boletaires es decanten més per buscar rovellons que per altres tipus de bolets perquè són «fàcils d'identificar».

A més, afirma que dins la família dels rovellons, no n'hi ha cap que sigui molt tòxic, i això afavoreix que els caçadors optin per aquest.

Segons el Centre Tecnològic Forestal, hi ha diverses variables que provoquen que les diferents espècies de bolets creixin en un lloc o en un altre. Així, per exemple, els rovellons creixen al voltant d'arbres més joves, més en zones del nord que del sud o en funció del pendent que tingui el terreny.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha afirmat que és possible elaborar un mapa on s'especifiquin els principals bolets que es troben en cada zona del territori. El problema és, segons Juan Martínez de Aragón, com es gestiona aquesta informació i a qui se cedeix.

A Sòria, per exemple, ja s'ha apostat per aquesta tècnica, però els boletaires paguen una llicència per anar a caçar bolets a canvi que se'ls atorgui el planell. A Catalunya aquesta situació és difícil reproduir-la, ja que el 85% dels boscos són privats i s'haurien de posar d'acord centenars de propietaris.

El que sí que és possible, segons el Centre Forestal, és que una comarca aposti per un tipus de bolet en concret en funció de les seves necessitats plantant uns arbres o uns altre. Així, podria treure una doble rendibilitat: d'una banda, la fusta dels arbres plantats i, de l'altre, incrementar la varietat de bolet escollit.