Units pel càncer

María Presentación Maraña encara sent “ràbia, molta ràbia i impotència” quan pensa en el moment en què la doctora li va donar l'alta mèdica malgrat que encara estava en tractament pel càncer de pit que li van detectar. “Vaig estar dos anys amb quimioteràpia i després seguia amb el tractament, que em posaven en vena durant cinc hores. No podia tornar a treballar! Feia poc que havia perdut dos germans, i també estava amb ansiolítics”, recorda aquesta veïna de l'Hospitalet de Llobregat. Maraña va explicar el seu cas a l'assistenta social de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) –centre públic que atén un 45% de la població amb càncer–, que ràpidament va veure que el seu cas podria ser atès per un dels lletrats voluntaris del Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb el qual tenen un conveni per oferir assessorament, totalment gratuït, a malalts de càncer amb dificultats econòmiques i problemes jurídics derivats de la malaltia.

El cas de Maraña li va tocar a Ricard Morante, voluntari d'aquest servei, anomenat pro bono, i president de la comissió de dret laboral del col·legi. Morante explica que mai ha exercit d'advocat d'ofici, els quals cobren una quota de l'administració per pledejar als tribunals en favor de persones sense recursos. “A través del servei amb l'ICO vaig pensar que realment sí que podria ajudar, que podria fer una contribució davant l'actual situació de crisi”, explica Morante, que alhora confessa que se sent sensibilitzat amb aquests malalts perquè la seva àvia i el seu pare van morir de càncer.

L'advocat recorda que el cas de Maraña era ben clar i urgent. “Calia fer una reclamació prèvia a l'administració per indicar que l'alta mèdica era precipitada”, afirma l'advocat, que ho va fer perquè s'esgotaven els dies, malgrat que el conveni fixa que la tasca voluntària dels lletrats es limita a l'assessorament i l'orientació. I és que, quan un cas s'ha de denunciar als jutjats, el malalt és derivat al servei del torn d'ofici, que el pot dur el mateix lletrat.

María Presentación recorda que va tornar a visitar la doctora que li havia donat l'alta mèdica i allà li va agafar un atac d'ansietat, que va provocar que la professional rectifiqués el dictamen i li mantingués la baixa i un tractament psiquiàtric. “Ara torno a treballar perquè em va millor ”, explica la dona, que afegeix: “Estic en el servei domèstic, en una casa des de fa 33 anys i em tracten com una més de la família.” El recurs fet per l'advocat també hi va ajudar. “Estic molt agraïda a l'advocat. En aquell estat, malalta i sense forces, no sabia què fer ni on anar”, declara amb sinceritat Maraña.

L'advocat explica que en aquests dos anys de voluntari ha assessorat vuit persones, i en cap cas ha hagut d'anar a visitar la persona a l'hospital, tal com recull el conveni entre les dues institucions si les circumstàncies ho requereixen. “És una tasca molt gratificant i empàtica. A més d'assessorar per tramitar una incapacitat o rebatre una alta mèdica, hi ha qui et consulta sobre una herència o sobre què és millor per a la dona o el marit que aviat es quedaran sols, i valoren la seva viduïtat”, detalla Morante, que afegeix: “Surten reconfortats amb l'assessorament; és una esperança que el metge no dóna.”

Des del 2012, els lletrats voluntaris han tractat 50 casos de malalts de l'ICO, la majoria en l'àmbit laboral. “És un servei desconegut per als companys, perquè ben segur que hi hauria més voluntaris”, assegura Ricard Morante.

uè?

El programa de voluntariat és un acord entre el Col·legi d'Advocats i l'ICO

ui?

Presentación i Ricard s'han conegut per la tasca altruista del lletrat