L'APUNT
De la botiga a la nòmina
De vendre es tracta. Que vol dir que el diner canvia d'una butxaca a una altra. La venda, sovint, importa poc. El trànsit del diner és el que importa. El soroll de la moneda damunt el taulell, el dring de la caixa registradora, la bossa que s'obre i que s'omple, l'estanteria que es buida, la nova comanda i la fàbrica que engega màquines per reposar mercaderia. El treballador que va a la fàbrica, l'amo que fa punta al llapis i paga la nòmina. La butxaca que s'omple i que passeja ufana pel carrer, fins que s'atura davant aquell aparador, s'obre davant el mostrador i de nou el diner i el dring de la caixa. No és una història del passat, és l'alegria (diuen) del comprador que torna. Que s'alegrin i se n'encomanin també empresaris i nòmines.