Una casa o una creu

Una casa pot ser una llar com la que els figuerencs Loli Garcia i Cesc Sabrià van aconseguir salvar de la voracitat d'un banc, o també una pesada creu de sorolls a hores intempestives, de vibracions, males olors i batusses administratives i judicials que és la que des de fa una dècada traginen per compte de la pròpia salut el matrimoni de Vilafant Joan Rosillo i Blanca Morejón. L'anvers i el revers d'una mateixa lluita pel dret elemental a un habitatge digne, una lluita escomesa sovint contra poderosos elements econòmics i certa desídia política, que en aquesta ocasió ha unit els seus protagonistes al si de la molt activa Plataforma d'Afectats per la Pobresa i les Hipoteques (PAPH) de la capital de l'Alt Empordà.

Ens trobem amb Joan Rosillo i amb la portaveu de la PAPH, Loli Garcia, al domicili d'ella, un lluminós edifici del carrer Pere III de Figueres perfectament adaptat a la cadira de rodes amb la qual es mou per les diferents habitacions mentre ens recorda les vicissituds passades, els detalls d'un cas que el desembre del 2011 va obtenir un fort ressò mediàtic en tractar-se de la primera dació en pagament signada a la demarcació de Girona. Abans d'arribar a un acord, però, una enredada darrere l'altra i moltes nits i dies d'angoixa amb l'aigua al coll.

Tot va començar al 2007 quan la Loli i en Cesc van acudir a la seva oficina del Santander per fer números en vista de la pensada que havien tingut: vendre's la planta baixa on vivien sense les degudes condicions d'accessibilitat, així com el local on havien muntat una petita empresa d'arts gràfiques, i fer coixí prou consistent per a l'adquisició d'un nou habitatge més espaiós, via crèdit per sufragar la resta. Per part de l'entitat bancària –explica Loli– les facilitats van ser absolutes i fins els van aconsellar que no calia que esperessin a fer net del seu patrimoni per formalitzar la hipoteca, que els atorgaven dos anys de carència, de manera que ja podien començar a gaudir de la nova llar. Van fer el mal pas de confiar-hi. L'explosió de la bombolla immobiliària va frustrar les vendes previstes i les successives solucions financeres els van abocar a una càrrega de més de 600.000 euros a raó de 3.000 euros mensuals totalment inassumibles per la parella, que reben una pensió d'invalidesa. Finalment, la pressió de la PAH de Girona (encara no s'havia format la de Figueres) va fer possible arribar a una entesa amb el Santander, que els va perdonar el deute bo i quedant-se la propietat dels tres immobles i els va posar un lloguer de 900 euros per a la casa de la qual almenys no han hagut de sortir.

Joan Rosillo, en canvi, no pot viure a casa seva de tan malament com s'hi està, aquest és l'insòlit problema que fa cosa d'un any va posar en coneixement de la PAPH de Figueres, constituïda –remarca García, que en va ser impulsora– per plantar cara a estafes, abusos i situacions humiliants, per reclamar les polítiques necessàries en defensa del dret a l'habitatge i també per fer pinya davant l'actual situació d'emergència social. La PAPH va decidir donar suport a Rosillo. De fet, només de veure i escoltar el que diu i com ho diu, es fa evident que suporta una llarga temporada de patiments que se'l mengen.

Al maig del 2002 va adquirir l'habitatge del número 12 del carrer Mare de Déu del Mont, al nucli de les Forques, a Vilafant, situat a només 10 metres de l'escorxador Fricafor, una petita nau que tenia aleshores els dies comptats ja que estava previst que en breu es traslladaria al polígon industrial, segons explica que li van informar des de l'Ajuntament. Si no, recalca, no hauria comprat la casa on hi va portar a viure la família, la seva esposa i dues filles menors d'edat. Però Fricafor no va marxar, al contrari, el 2004 va ampliar les seves instal·lacions ocasionant perjudicis greus per a la salut d'uns veïns tan propers, especialment insomni reiterat a causa de l'entrada i sortida de camions en horari nocturn i molèsties provocades per les contínues operacions de càrrega i descàrrega. I des d'aleshores, ja fa 10 anys, Rosillo va iniciar una particular i intensa batalla de reclamacions o querelles davant del consistori, de la justícia, del Departament de Medi Ambient, del Tribunal de l'Haia, del Síndic de Greuges, el qual en data de 25 de juliol del 2008 instava l'Ajuntament a intervenir per a resoldre els problemes.

Recentment Rosillo ha demanat que Fricafor es quedi una casa que per a ell i la seva família s'ha convertit en un malson i li proporcioni un habitatge equivalent en algun altre indret de la zona. Loli Garcia ho troba una sortida lògica des del moment que a hores d'ara és tan evident que l'escorxador no canviarà d'emplaçament com que al número 12 del Mare de Déu del Mont les condicions de vida són una veritable tortura.