Reconstruint en Javi

Si de veritat interessa el que explicaré –la frase no és meva; és de J.D. Salinger, a l'inici de la seva novel·la El vigilant en el camp de sègol– poden llegir, perquè aquesta, també és, una història de retorn d'una persona que després de passar vint-i-dos anys a la presó, amb greus problemes de relació, es va trobar al carrer sense poder accedir al món que li tocava viure i va entendre que el que defineixen com a mala sort és el pretext dels perdedors. Va ser així com Francisco Javier Martínez Pajuelo, nascut al barri de Cerdanyola de Mataró, protagonista de malifetes i complicacions i hoste principal de centres penitenciaris com Quatre Camins, Mallorca i Girona, ha sabut redreçar la vida gràcies al suport de Brot i d'Oscobe, una fundació creada per oferir un futur professional a persones, especialment joves, en risc d'exclusió, mitjançant una formació humana que garanteixi la seva integració.

Una fundació que a través de la seva empresa d'inserció Brot no tan sols l'ha ajudat sinó que li ha donat els mecanismes necessaris per guanyar un futur. El relat és senzill; podríem qualificar-lo de lineal. Després d'una vida agitada i esdevenir carn de presidi, quan va complir la condemna, en Javi es va trobar al carrer, incapaç de reaccionar davant d'un sistema nou i canviant —assegura que no sabia com funcionava Internet—, fins que va entrar a Oscobe per fer un curs de formació de cuina.“Quan vaig sortir de la garjola vaig haver de tornar a aprendre-ho tot. No sabia parlar, utilitzava l'argot de la presó i m'era molt difícil relacionar-me amb la gent”, assegura.“Quan va entrar a Brot ens vam adonar que era una persona que volia aprendre, que tenia la intenció d'aprofitar la segona oportunitat i vam decidir que l'acompanyaríem en el procés d'inserció que volem que sigui al més real possible”, puntualitza Manel Sánchez, tècnic d'acompanyament a la inserció de la fundació i la persona que ha tutelat el procés de resurrecció d'en Javi.

En Javi, que en tres anys ha passat de ser un candidat a la reinserció, auxiliar, després ajudant de cuina i avui encarregat dels fogons dels Ocells Perduts —el restaurant de l'empresa Brot que, a part de fer una cuina acurada i principal, ha treballat amb els germans Roca i ha servit els aperitius de les recepcions del Fòrum Impulsa, que ha tingut la participació del rei Felip—, és un home agraït. “En Manel, Teresa Ripoll (educadora) i Núria Pasarell (professora de cuina) —remarca— em van ajudar a entendre que calia aprendre un ofici, i tot i que jo no sabia ni pelar una ceba van fer tots els possibles perquè aprofités l'oportunitat. És tan important aprendre com mantenir-se i arribar al final. Avui —continua Javi, que des de fa sis anys té la llibertat condicional— puc dir que he fet un curs de quatre-centes hores i m'he guanyat un futur. He recuperat la família, visc a Blanes, al barri de la Plantera, en un pis amb la meva dona i dues filles, una de vint-i-un anys, que va néixer quan vaig entrar a la presó i l'altra de divuit mesos, quan en vaig sortir. Són les que m'il·luminen el camí i m'ajuden a anar endavant.”

Sánchez, que és un home bregat i entén la lluita d'en Javi, fa notar que avui ha cuinat per a un grup de joves de Campllong i Taialà que fan una estada de futbol i explica la metamorfosi del seu pupil: “Si hem de parlar d'èxit hem de dir que l'èxit és seu; nosaltres només l'hem ajudat a trobar-se, però ha estat ell el que ha volgut integrar-se i treballar amb l'associació i la societat.”

uè?

Després de vint-i-dos anys a la presó, un home lluita pel seu futur

ui?

Javier Martínez i Manel Sánchez treballen en la recuperació del primer