El món de l'arròs, una mirada forastera

Juan Igazábal exposa a Ca la Pruna al llarg de tot el mes d'agost la seva visió del món de l'arròs, que fa quatre dies que coneix i que el fascina. No n'ha fet prou de tenir al davant allò que vol dibuixar, sinó que ho ha volgut viure. Per això s'ha aixecat ben d'hora per deixar-se mostrar, per “captar del natural” què passa al molí, què succeeix al fang. S'hi ha endinsat a través de l'apropament a la realitat diària, que és, per a ell, una font d'inspiració que ni quan es jubili “en l'altra vida” s'haurà acabat.

A costat de les mans clivellades del pagès, li ha agradat veure els nens com viuen “allò que passa amb els peus al fang”. Tenia la possibilitat, com a llec en la matèria, de copsar detalls i vivències dels nous sistemes de conreu, però li ha interessat més entretenir-se en la ventadora, en les politges que transmeten l'empenta de les turbines hidràuliques al molí antic o meravellar-se d'allò que troba rere les teranyines dels racons més antics del Molí de Pals. Res d'estrany venint d'un mecànic industrial a qui la vida ha fet donar moltes voltes.

Igazábal, fill de basca i funcionari anglès, va aterrar a l'Empordà seguint el seu pare. Ha estat docent en barris complicats i ara treballa en tasques de manteniment. Treu el temps de sota les pedres per dibuixar. Ell, però, se sent més escultor que pintor. “M'encanta quan cubico amb pedra o fusta. Ja fa temps, però, que no m'enganyo: les escultures acaben sempre en un racó de casa. Ells llocs privilegiats són per a les pintures.” Com a deixeble –i amic personal– de Casademont le Vieux, reserva per al mestre els elogis més profunds.