Traductors de la fe

S'havien ofert per fer cura pastoral a cristians anglesos i han acabat convertits en el rector i el diaca de les petites parròquies dels municipis de Riudecanyes, Duesaigües i Argentera, al Baix Camp, a més de capellans a la carta per fer casaments, comunions i batejos en anglès.

La història catalana de Stephen Cochrane, capellà, i Bernard Farrell-Roberts, ordenat prevere a l'Arquebisbat de Galloway (Escòcia) i diaca a l'Arquebisbat de Tarragona, arrenca fa set anys, quan Farrell, pare de sis fills adoptats amb deficiències físiques i psíquiques, va fer cap a la Val d'Aran convidat per un amic. Va ser allí, caminant per la muntanya, que va decidir crear junt amb el mossèn Stephen una comunitat petita per donar suport a preveres que vivien sols i es feien grans. El diaca, que és llicenciat en compatibilitat d'empreses, va deixar el món de les finances i es va posar a estudiar teologia. Es va vendre la casa d'Escòcia per comprar una propietat a Peníscola i va començar una nova vida com a docent. Però la nova vida no era compatible amb el problema d'una de les seves filles, que té síndrome alcohòlic fetal, perquè allí no tenia cap centre escolar adaptat. Això, i el fet que durant les seves estades a Peníscola s'adonés que els amics catòlics que tenia allí s'allunyaven de l'església perquè no entenien els predicadors, el va fer reaccionar.

“Vam enviar una carta al bisbe de Tortosa i al de Tarragona explicant-los la situació i al cap d'un parell de setmanes l'arquebisbe de Tarragona ens va trucar perquè ens volia veure”, explica Farrell. De seguida es van entendre. L'arquebisbe, Jaume Pujol, era conscient de les dificultats d'arribar a tot arreu, sobretot amb llengua estrangera, i de seguida els va oferir la possibilitat d'instal·lar-se a la deshabitada abadia de Riudecanyes. La seva missió era clara, venien a fer cura espiritual i pastoral. Això no només vol dir atendre les necessitats del feligresos que no entenen la nostra llengua, sinó també treballar conjuntament amb el consolat britànic i formar part de l'equip d'emergències de l'aeroport de Reus i del Consolat del Mar de Tarragona.

Però tot just instal·lats a Riudecanyes –on de seguida es van integrar, oferint classes d'anglès a la gent del poble– se'ls va girar més feina. El capellà de Mont-roig va morir de manera sobtada i l'arquebisbe tarragoní els va demanar si es podien fer càrrec de les parròquies de Riudecanyes, Duesaigües i Argentera, on des de fa ja més de tres anys escolten missa en català d'accent escocès. “Diem les misses en català des del primer dia”, explica Farrell. Ell parla amb molta més fluïdesa que el mossèn Stephen la nostra llengua i per això encara ara fa de traductor. “No es pot celebrar una missa sense saber el que estàs dient”, sentencia.

Tant l'un com l'altre tenen clar que no volen marxar de Catalunya, on han creat també una comunitat catòlica anglesa a Salou i diuen missa en anglès tots els diumenges i celebracions especials a la carta. Inquiets de mena, la seva vocació va més enllà de predicar a l'altar i tant l'un com l'altre s'han especialitzat en la docència de ciència i fe. Cochrane és biòleg i des de Catalunya fa recerca científica de moviments sísmics per a la universitat de Stanford, i Farrell, que també té estudis de bioètica, imparteix classes a la Facultat de Teologia de Barcelona de l'únic curs a escala mundial que conjumina precisament la ciència i la fe.