Un referent republicà a Sant Feliu

Guerra i repressió

L'esclat de la guerra va suposar un trasbals a l'Ateneu Santfeliuenc per la marxa de molts socis al front. Les escoles de l'Ateneu es van incorporar al Consell de l'Escola Nova Unificada, que volia implantar un model únic basat en la gratuïtat, el laïcisme, l'ús ple del català i els principis racionalistes del treball i la fraternitat humana. Però el 25 de setembre del 1939 les tropes de Franco van entrar a Sant Feliu i va començar el negre període de la repressió i la pèrdua de llibertats. “L'Ateneu, una entitat que històricament havia tingut una significació republicana i laica, va ser espoliada i clausurada”, recorden des de l'entitat. Es van confiscar les escoles per a ús dels centres escolars nacionals i, a partir del 1940, per a l'escola parroquial Academia San Fernando. Només es va mantenir en funcionament la Germandat. Durant deu anys, en un periple comandat pel president Antoni Albertí, es va lluitar per la reobertura de l'Ateneu. La falta de funcionament va provocar que no es pogués acabar de pagar el crèdit contret per construir l'edifici. Finalment es va poder reobrir l'Ateneu amb el dur peatge de la pèrdua de l'escola. Hi va haver depuració de mestres, acusats de rojos i laics, alguns dels quals van ser empresonats. També van estar alguns mesos a la presó dos membres de l'última junta de l'època republicana.

Entre el 1950 i el 1980 es va viure un període dinàmic, tot i els esculls per poder gestionar tot el patrimoni. Es va projectar una gran sala per a espectacles i balls, però les dificultats econòmiques van aconsellar reformar la pista descoberta. A partir del 1950 es va recuperar el cafè i es van reprendre les activitats lúdiques. Es van crear el Cor de l'Ateneu i la secció de cultura, amb exposicions, conferències i actes culturals. També aplegaven molt públic els actes de les festes majors, amb envelat i orquestres. Als anys seixanta, però, les despeses econòmiques van fer que es deixessin d'organitzar balls. A més, el model associatiu tradicional va entrar en crisi i va desaparèixer la Germandat, el 1968. La mort de Franco va obrir la porta a noves expectatives i es va gestionar la recuperació de les escoles, un procés que va durar més del que s'esperava. Els primers anys de democràcia van dur al si de l'entitat la disjuntiva entre la tradició i la renovació. L'economia estava sanejada, però faltava un projecte transformador i va prevaldre la gestió pragmàtica de l'entitat. El 1994 va desaparèixer l'escola Sant Ferran pel canvi de gestió que el Bisbat de Barcelona va aplicar als 24 col·legis parroquials que tenia al seu càrrec. Paral·lelament a la recuperació patrimonial, es va renovar la junta, i el 1991, per primer cop, hi va entrar una dona, Maria Antònia Bigas.

Va continuar la programació de les activitats amb més participació i, a partir del 1996, l'Ateneu va començar una profunda renovació amb un nou equip directiu presidit per Magí Boronat. Es professionalitza –actualment hi ha tres persones contractades a temps parcial– i progressivament augmenta la base social. L'any 2000, amb la completa recuperació dels espais de les escoles, es posa en marxa el projecte Ateneu, espai de cultura i participació, gestionat amb l'Ajuntament. “Més de vint entitats tenen seu a l'Ateneu, a les quals oferim serveis i assessorament”, assenyala la presidenta, que destaca la necessitat de “treballar en xarxa”. Se suma així la proposta de les entitats a les set seccions pròpies. La música és una peça cabdal de la vida de l'Ateneu, que té diverses corals i, des del 2000, un cicle de jazz anomenat ContraBaix. El repte ara és “que la gent s'hi acosti més”, segons Artigas, que reconeix que l'Ateneu Santfeliuenc “és una entitat molt arrelada i alhora la gran desconeguda”. L'objectiu que s'ha marcat l'Ateneu és obrir-se més a la ciutat i rebre tot aquell que tingui qualsevol proposta cultural.