L'Estat suspèn de llarg en l'avaluació de la justícia social
Un estudi compara el nivell d'inclusió dels 28 països de la UE i Espanya se situa al lloc 21
Les desigualtats creixen arreu
Un estudi de la Fundació Bertelsmann constata que els països del nord d'Europa guanyen en qüestió de justícia social, mentre que els del sud perden. S'entén com a justícia social l'accés a tenir cobertes les necessitats bàsiques, a l'educació, a la feina i a la salut, així com que hi hagi cohesió social i no es donin situacions de discriminació. En aquest marc, l'Estat espanyol en surt especialment malparat: en la comparació de la justícia social als 28 països de la Unió Europea (UE), ocupa el lloc 21.
Les conclusions de l'estudi detallen que entre les principals raons del mal resultat de l'Estat hi ha l'increment de la pobresa –sobretot entre els joves–, l'alta taxa d'atur juvenil i les retallades en el sistema de salut, l'educació i la recerca. Es recorda que els espanyols en risc d'exclusió social han passat del 23,3% l'any 2007, al 27,3% actualment. A més, en el cas d'infants i joves, encara és més greu, i arriba al 32,6%. L'estudi apunta que els països amb sistemes educatius duals aconsegueixen, malgrat la crisi, que més joves entrin en el mercat laboral.
En el marc de la UE, l'informe avisa que en general es fan progressos pel que fa a l'estabilització econòmica, però que els nivells de justícia social s'han reduït a la majoria de països. A més, s'ha intensificat considerablement el desequilibri entre els estats pròspers del nord i els que ho són menys, del sud. Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Holanda mantenen un alt nivell d'inclusió, mentre que Grècia, Espanya i Itàlia han vist créixer la injustícia social.
Rics que són pobres
La investigació demostra que tot i que és un requisit important, el desenvolupament econòmic no garanteix una societat justa. Irlanda té un producte interior brut (PIB) similar al de Suècia, però està en el lloc divuit en el rànquing de justícia social liderat pels suecs.
També es detecta un desequilibri entre generacions i els joves pateixen situacions més precàries.“La creixent escletxa social entre els estats i entre generacions pot conduir a tensions i a una pèrdua de confiança”, diu Jörg Dräger, del consell executiu de Bertelsmann.