Enfront d'una crisi que es resisteix a rendir-se, la saviesa popular ja marca quin han de ser el camí. “Qui no arrisca, no pisca” exposa la dita, en una manera de dir que davant les dificultats no hi ha altre opció que innovar, renovar-se, si, el que es vol, és sortir del pou. També és sabut que una de tantes conseqüències de l'embarrancada de l'economia, ha estat una caiguda del consum intern que ha impactat, de ple, en el comerç. Un sector, doncs, que se les ha hagut d'enginyar de valent per intentar recuperar facturació en un context tant i tant difícil. A Terrassa una de les formules que han assajat és la Denim Shop Art. Una fira de nou format que fins avui aplega a la rambla d'Egara una vintena d'estands de botigues del municipi, amb la particularitat que el texà és el seu producte estel·lar. Però no exclusiu. Tot plegat, a més, endolcit amb actuacions musicals, tallers de diferents disciplines o degustacions de menjar, entre molts d'altres reclams.

A l'espera d'un balanç més asserenat, i en el qual les vendes que s'hagin fet hi tindran molt a dir, les sensacions que ha deixat aquesta primera edició són òptimes. “Ha anat bé, sobretot a les tardes, on s'ha vist a molta gent” comentava ahir al migdia Xavi Perelló, de la botiga Polca. Ell és dels que creu, fermament, que el comerç de proximitat ha de fer una aposta per aquests nous formats –“ens hem de reinventar” asseverava– que exerceixin de pol d'atracció per a compradors potencials. Una estratègia que, en el cas del Denim Shop Art, ha passat per incorporar elements característics d'una nova cultura urbana, com ara l'elaboració en viu de grafittis o exhibicions d'skate en una pista improvisada a tocar del Parc dels Catalans. El tronc central de la rambla, ha estat, però l'escenari principal del muntatge. La seva posada en escena també ha estat mil·limètrica, amb detalls com ara que les botigues s'encaixaven en contenidors de camions que reforçaven una estètica de modernitat desimbolta. De cultura de carrer. Els texans, o per ser més exacte els articles fets amb aquest material, hi tenien una presència destacada, però no pas hegemònica. Camises, jaquetes, ulleres de sol o complements també s'exposaven amb el reclam d'uns descomptes que, en alguns casos, eren propis d'unes segones o terceres rebaixes. I com més generosos, més caixa. Així a una coneguda cadena de sabateries que oferia primeres marques a 25 i 30 euros, la cua per pagar era feridora.

Els tallers han estat una de les altres potes angulars de l'esdeveniment. Els més menuts hi han pogut aprendre a tenyir roba texana o nocions bàsiques d'aerografia. “La idea és fer-los tot el dia i que un, si vol, també pugui decorar-se la seva roba” explicava la Mònica Gonzàlez, una de les monitores de l'estand de Pin Color on es feien les classes. El mateix on, en un horari menys infantil, una noia es pintava el cos, nu, com si anés vestida. “Tot el que sigui per dinamitzar, em sembla fantàstic” manifestava la Mònica, mentre acabava de donar forma a una fulla estampada en una samarreta. El renovar-se o morir, és això.