Vallès Oriental

20 ANYS DE LES RIUADES AL TENES I AL CONGOST

Les claus de 1994

Els grans focs de l'estiu van facilitar l'arrossegament d'arbres i terra que van tapar ponts

Repàs dels elements que els experts consideren que són claus per entendre les riuades de 1994 que va afectar, sobretot, el riu Tenes i el riu Congost.

PLUGES INTENSES Les quantitats de pluja que es van recollir aquell dilluns 10 d'octubre no van ser excepcionals. Es té constància de precipitacions superiors als 200 litres a Bigues i Riells. Amb registres validats pel Servei Meteorològic de Catalunya, se certifiquen 162 litres per metre quadrat a Castellterçol, 105,7 a Cànoves o 100,2 a Cardedeu, en períodes d'unes 32 hores. Amb tot, bona part de la precipitació va caure en dues o tres hores entre el matí i el migdia de dilluns. La pluja va arribar “després d'un estiu molt càlid i amb una temperatura de l'aigua del mar molt alta i, per tant, amb molt potencial per activar les tempestes”, explica Toni Barrera, tècnic del SMC. A l'oest de la península Ibèrica, hi havia una borrasca potent que enviava vents del sud-est molt humits. Les muntanyes de la serralada Prelitoral van fer “efecte palanca” per formar les precipitacions.

ELS INCENDIS DE L'ESTIU Sobretot en el cas del Tenes, s'estableix una relació directa entre el desbordament del riu i els incendis de l'estiu. El foc va reduir la capacitat de retenció dels boscos i, al mateix temps, va facilitar que els torrents arrosseguessin més materials. Terra i arbres que van acabar tapant els ulls dels ponts.

L'EFECTE PRESA Els ponts tapats van acabar fent de presa. Això va facilitar la retenció de grans quantitats d'aigua que inundaven espais situats aigües amunt. Alguns no van poder resistir i van acabar cedint. Això va generar grans onades que van acabar traslladant els problemes aigües avall. “Els ponts no estaven dissenyats per a grans revingudes”, ressalta el geògraf, Josep Gordi, de Mollet.

LLERES URBANITZADES El creixement dels rius es va trobar amb unes lleres ocupades per cases i polígons industrials o infraestructures com la C-17 en el cas del Congost. Això és el que va multiplicar els danys –només a Santa Eulàlia es van inundar prop de 300 habitatges de diversos barris aixecats a tocar del curs del riu– i va posar en risc la vida de desenes de persones. Josep Gordi recorda que l'aigua “és molt tossuda” i pot tornar a passar per les zones on ho havia fet històricament.

MENYS CAPACITAT DE PREVISIÓ Els mitjans tècnics de prevenir les precipitacions i el creixement dels rius no eren com els actuals. Això també impedia posar en alerta la població que viu o treballava a les zones de risc.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.