L'ambulància de la Creu Roja
Un llibre que es publicarà a l'abril repassarà la història centenària de l'entitat a Vic, on es va fundar el 1911 · Explicarà què és i què fa la Creu Roja, recollirà testimonis i aclarirà que, en contra de la imatge que encara se'n té, des de l'any 2
L'ambulància de la Creu Roja. I és exactament així, perquè actualment la Creu Roja d'Osona disposa d'una única ambulància. Com a peça de museu, com a icona testimoni de tota una època de la institució i que, en cas d'emergència, encara podria fer servei. Però ja no és aquesta la finalitat. I malgrat això, molta gent continua associant la Creu Roja amb les ambulàncies; un servei que vam deixar de prestar el 2000, explica Fina Molet, coordinadora.
Ara, l'entitat se centra de manera principal en l'assistència social i a obrir línies d'actuació allà on observem buits i que, després, l'administració pot acabar assumint. És el que ha passat històricament amb els bancs de sang o, més recentment, amb el servei de teleassistència. Serveis que al seu moment va iniciar Creu Roja i que s'han acabat institucionalitzant. Ara, en l'actual escenari de crisi econòmica, un dels programes que concentra més esforços a Creu Roja Osona és el de l'alimentació infantil, que es tradueix entre altres fronts a finançar beques menjador. Però el catàleg de programes i de projectes en marxa és molt ampli, i afortunadament el nombre de voluntaris també, diu Molet.
Creu Roja d'Osona va ser fundada com a assemblea local de Vic l'any 1911. Acaba de superar, per tant, el seu centenari. Per aquest motiu, i aprofitant el punt d'inflexió que va suposar el març passat inaugurar la seva primera seu pròpia fins llavors havien ocupat espais cedits, va sortir la idea de fer un llibre per repassar tota la seva trajectòria a la ciutat. Que en realitat també és la seva trajectòria a la comarca, explica Ester Dachs, la voluntària que hi està treballant des de fa mesos.
Ara s'està en la fase de recopilació de material amb la idea que quedi tancat al desembre. Després vindrà la maquetació i l'edició del llibre, amb la idea que es pugui presentar per Sant Jordi. Fins a final d'any, però, continua oberta la recollida de material i la crida a col·laborar amb la iniciativa, ja sigui aportant documents gràfics fotografies, pel·lícules... o testimonis tant de socis actuals i antics com de beneficiaris d'alguns dels serveis que s'han prestat durant tot aquest temps. Hi haurà moltes imatges però també històries personals, i anècdotes, diu Dachs. Com l'atenció que van haver de rebre dos guàrdies civils que van xocar entre ells durant la cavalcada de Reis de 1920. El llibre es dividirà en tres grans blocs: què és Creu Roja, la seva evolució al llarg del temps i, finalment, què ofereix avui.
Dachs diu que a través de la història de Creu Roja es pot fer una història de Vic i d'Osona, perquè des de la seva aparició ha estat connectada a totes les etapes que han viscut Vic i comarca. Començant per la dictadura de Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil o els anys del franquisme. Sempre, amb més o menys intensitat, hi ha hagut voluntaris a la Creu Roja i, per tant, gent disposada a ajudar els altres per sobre de tot. Començant pels seus 11 fundadors, dels quals només hi havia dos metges; la resta eren altres oficis. Dachs destaca, del període de la Guerra Civil, l'acord perquè Creu Roja es desdoblés entre tots dos bàndols, des de la seva neutralitat, i s'acabés convertint en un canal de transmissió humanitari per informar de la situació de les famílies d'una i altra banda.
Altres grans etapes de la institució a la comarca van ser els anys seixanta, amb l'aparició dels equips de socorrisme. A Osona va ser dels primers llocs on es van formar equips mixtos d'homes i dones. La recuperació econòmica i l'increment de vehicles van comportar, també, un increment dels accidents i, per tant, de la necessitat d'ajudar els ferits. L'altre gran gir es va produir a la dècada dels noranta, quan el servei d'ambulàncies va iniciar el desmantellament un dels últims grans desplegaments havia estat per l'atemptat d'ETA de 1989, i Creu Roja va començar a incidir sobretot en l'assistència social.
La imatge més antiga que s'ha localitzat de Vic, que es guarda a Barcelona, és d'una ambulància fotografiada el 1912. Hi ha encara un document previ, de 1906, d'una xerrada que segurament va ser el punt de partida per crear Creu Roja a Vic.
Als anys setanta es va crear l'assemblea local de Centelles. Quan es va fusionar amb Vic, el 2003, va néixer el nom actual de Creu Roja Osona.
