74 anys d'una tragèdia

La nit del 17 al 18 d'octubre de 1940, aquest cap de setmana farà exactament 74 anys, Torelló va viure un dels pitjors desastres naturals de la seva història i el que més ha quedat gravat en l'imaginari col·lectiu des de llavors: un aiguat de gran intensitat que va desbordar els rius Ter i Ges i va arrasar bona part de la part baixa del poble.

El balanç final, de 61 morts, ho diu tot. A Manlleu, on també hi va haver importants destrosses aquella mateixa nit, hi va haver 10 morts. L'increment de cabal dels rius de la tarda abans ja havia llançat un primer avís, però semblava que a última hora la situació començava a revertir i els torellonencs van anar a dormir confiats a superar l'episodi. L'avinguda mortal de l'aigua, de matinada, els va agafar desprevinguts.

Diversos testimonis gràfics, sobretot fotografies, van recollir des del primer moment els efectes devastadors d'aquell aiguat, del qual avui encara poden parlar en primera persona els torellonencs que tenen a partir de 80 anys. I altres de més joves poden explicar que segurament no haurien existit mai si no fos perquè algú va acabar rescatant d'entre les cases esfondrades qui acabaria essent el seu pare o mare.

S'explica l'anècdota que aquell dia, Jacint Terricabras, un veí del poble que col·laborava en el rescat, agafava sense massa manies les monges dels Sagrats Cors que havien quedat aïllades i que no tenien gens clar que les hagués de tocar un home. No era moment per a gaires contemplacions. “Feia només un any que les monges havien arribat al poble i ja es van trobar amb aquesta tragèdia”, explica Gerard Verdaguer, historiador i director del Museu de la Torneria de Torelló.

Precisament, el 1940, el que avui és el museu era la torneria Vidal, del carrer de la Pau. L'aigua, que també va entrar al taller, va arribar a cobrir les màquines.

El 2 d'octubre passat, en aquest espai i davant d'una cinquantena de persones, es van projectar per primera vegada en públic imatges del 18 d'octubre de 1940, l'endemà de les inundacions. Es tracta d'una pel·lícula de quatre minuts filmada pel manlleuenc Salvador Rifà –gran aficionat al cinema i que el 1933 havia estat premiat per un documental sobre el cicle del blat–, amb escenes de Torelló i Manlleu, que la família va cedir temps enrere al Museu del Ter.

S'hi poden identificar diferents carrers de Torelló afectats per l'aiguat i una panoràmica dantesca des del sector de les Serrasses, a la part alta, on es fa visible la força amb què l'aigua va arrencar, literalment, diverses cases del voltant de la llera i carrers propers, com el Sant Antoni o el Sant Josep.

També s'hi veuen imatges del tren que va descarrilar just abans del pont de ferro, en un accident que va provocar un mort.

Entre aquell 17 i 18 d'octubre de 1940, que era dijous i divendres, van caure 200 litres per metre quadrat, com va quedar registrat a un observatori de Sant Pere.

El nivell del riu va créixer “entre quatre i set metres”, explicava Verdaguer, i el col·lapse fluvial, agreujat per la intersecció de les dues conques del Ter i el Ges, va ser inevitable.

La projecció del Museu de la Torneria va formar part de la 4a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que es va fer entre el 23 de setembre i el 8 d'octubre a diferents municipis de la comarca, per divulgar el seu patrimoni local.

A Torelló, a més de la pel·lícula de Salvador Rifà, es van passar diverses fotografies de l'aiguat. Durant l'acte, alguns dels assistents encara van ajudar a identificar persones i llocs que hi sortien.

· El No-Do va parlar de la reconstrucció

Des de la web de RTVE es pot accedir al fons del No-Do (Noticiarios y Documentales) que s'emetia durant el franquisme. Hi ha dos petits reportatges que parlen de Torelló.

Un és de l'abril de 1943, quan enmig d'una jornada festiva i d'apologia franquista es va fer el lliurament d'un grup de 41 cases dels carrers Nou i Sant Roc a damnificats dels aiguats.

En van pagar entre 30.000 i 34.500 pessetes. L'altre, del juny de 1970, sobre una exposició de torneria.

La notícia completa a