Nova vida per a les històries del TEI
La centenària Titelles Vergés recupera obres de la companyia mítica gironina
L'objectiu és refer una quinzena d'obres amb els anys
Són molts els gironins que associen les Fires amb els titelles i, encara més, amb el TEI de Sant Marçal. La històrica companyia que capitanejaven Pep Cruz, Maite Martí i Montse Sala reviu aquests dies a través d'algunes de les seves obres que ha recuperat la companyia centenària Titelles Sebastià Vergés. La tercera generació d'aquesta empresa de titelles assenyala que va ser una proposta de l'Ajuntament per recuperar aquestes obres, explica el mateix Sebastià Vergés. Per aquestes Fires s'han adaptat els títols Guinyol als setges de Girona, El restaurant d'en Guinyol, En Guinyol i les illes Formigues i demà, dissabte, es podrà veure a la Mercè, a les dotze del migdia i a les sis de la tarda, l'obra El Guinyol Cuiner.
L'adaptació d'aquests títols s'ha fet, segons explica Vergés, “amb contacte constant amb Pep Cruz i Maite Martí”, i avança la voluntat en anys vinents “de recuperar una quinzena de les obres del TEI i estrenar-ne un parell per Fires”. Vergés també posa en relleu que l'objectiu que s'han marcat en recuperar aquestes obres “és fer que torni l'esperit d'anar a veure titelles i fer-ho a la nostra manera”. El projecte no s'aturarà després de Fires, ja que aquesta empresa, que manté la tradició del titella català, pretén que aquestes obres voltin arreu de la demarcació, recuperant també l'esperit del TEI, que des del 1980 fins al 2005 va escampar la passió pels titelles arreu. Amb més ambició, Vergés assenyala també la voluntat “perquè algun any puguem tenir una vela a la Devesa per Fires, recuperant el lloc original del TEI”, però això se supedita al fet que l'Ajuntament vulgui fer aquest pas. Enguany, les obres estan tenint un gran èxit de públic a La Mercè, ja que la majoria de sessions s'omplen pràcticament amb unes 160 persones.
La companyia Vergés reivindica els seus trets, i és que ells segueixen la tècnica titellaire catalana. Això suposa que s'utilitzen els cinc dits de la mà, ja que els tres centrals serveixen per a les espatlles i el cap, mentre que el petit i el gros són per als braços; en canvi, la tradició francesa, que va ser l'hereva del TEI, ho fa amb tres dits. La companyia també fa una crida a reconèixer aquesta llarga tradició catalana i lamenta que el fet titellaire català sigui més reconegut a fora que a casa nostra.
