Que gran, Barcelona!

Els Castellers de Barcelona van posar una rúbrica magnífica a una gran temporada. La colla degana de la capital va descarregar per primera vegada en el seu historial el multitudinari nou de vuit. La victòria es va produir a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, en el marc de la diada dels Xicots de Vilafranca. Els barcelonins, a més a més, i sobretot, van fer el castell amb un enxaneta –com fins ara únicament havien fet els Castellers de Vilafranca–, la rapidesa del qual va ser determinant perquè el castell, que es va haver de defensar fort a la baixada, es pogués completar enmig de l'eufòria dels barcelonins. Ja són també colla de gamma extra.

El nou de vuit és el castell més important que han fet mai els Castellers de Barcelona i suposa un cop d'efecte notable i un salt qualitatiu que acredita una colla gran i encastada. Els barcelonins també van completar el quatre de nou sense cap perill i el tres de nou al límit –menció especial per al folre–, que, amb el pilar de sis carregat del comiat, dibuixava la millor actuació de la seva històrica trajectòria.

Atenció a la bomba: Barcelona assaja el quatre de nou net i el 16-N podria ser el gran dia. Són paraules majors. I és que, per dur a plaça el castell total, s'han de tenir molts pebrots.

L'altre moment d'atenció màxima de la diada vilafranquina se centrava en l'atac dels Xicots de Vilafranca al tres de nou. Fins ahir, la colla només s'havia atrevit una vegada amb el castell de nou (el 2005). I ahir ho va fer en dues ocasions i en cap se'n va sortir. En el primer intent, l'estructura va pujar nerviosa i una rengla es va acabar ensorrant quan ja es tocava retirada, i el segon va ser a deshora i es va desmuntar al primer so de la gralla. Van completar el cartell de la diada els Castellers de Sabadell, amb el tres de vuit com a millor construcció assolida.

Paral·lelament, les colles de Valls van posar el punt final a la seva temporada amb una actuació –com s'esperava– de pur tràmit a Vila-rodona, amb el quatre de vuit amb el pilar de la Colla Vella com a millor castell i l'anècdota inclosa del pilar de sis del comiat que els rosats van voler girar, i els va caure.

La

jornada