Ensenyament
Reclamen que Wert pagui l'escola catalana creada durant el franquisme
Els pares promotors de la demanda exigeixen 6.000 euros d'indemnització per fill i curs escolaritzat
Volen que es repari la discriminació lingüística
El detonant van ser les paraules del ministre d'Ensenyament i Cultura, José Ignacio Wert, quan el juny passat va anunciar que la Generalitat haurà de pagar 6.000 euros a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà en una escola privada. Un grup de pares que durant els anys seixanta i setanta van haver de superar nombrosos obstacles per poder escolaritzar els seus fills en català van començar a moure's, carregats d'indignació.
Cinc mesos després, han elaborat una demanda que tenen la intenció d'adreçar directament a Wert. I per ser justos, li reclamen “una compensació de 6.000 euros per fill i curs escolaritzat en escoles catalanes privades on es duia a terme l'ensenyament en llengua catalana en el període comprès entre setembre de 1939 i
juny de 1980”.
De moment són ja una trentena les famílies que s'han afegit a la iniciativa, però els promotors esperen que se n'hi sumin moltes més a través del correu electrònic [email protected]. “Del que es tracta és de posar en evidència la impostura, l'abús i la iniquitat del senyor Wert”, comenta Oriol Panyella, un dels promotors de la iniciativa, que entén que és just presentar la reclamació al govern de Madrid perquè “és hereu de la malifeta del franquisme”.
Els promotors fan un repàs històric a Wert des que “Catalunya va ser ocupada fa 75 anys”. Li recorden que la Mútua Escolar Blanquerna, “sistema modèlic d'escola catalana”, va ser rebatejat com a Instituto Nacional de Educación Menéndez y Pelayo. I li subratllen que “les escoles catalanes clandestines van haver de subsistir contra el sistema i el servei d'ensenyament franquista, amb el patiment que això comportà, a banda d'un gran esforç econòmic dels pares”.
Per això, i emparats pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, li exigeixen que “l'Estat espanyol repari els perjudicis causats per la discriminació lingüística”. No només a Catalunya. També al País Valencià, a les illes Balears i a la franja aragonesa.
LA FRASE
“Molts la van haver de crear”
No era gens fàcil portar els fills a una escola catalana als anys seixanta. No només perquè eren clandestines. També perquè les primeres a funcionar, les més emblemàtiques, com ara la Costa i Llobera, la Thalita i la Thau s'omplien de seguida. “Quan va arribar el moment de portar els nens a classe, vam trobar que no hi havia places. Llavors ens van posar en contacte amb altres pares, vam contractar personal pedagògic i en vam crear una de nova”, recorda Oriol Panyella. La van batejar com escola Nabí. Avui és l'escola pública Vallvidrera.
Entre els pares que donen suport a la demanda hi ha l'escola Nabí, però també hi figuren Santa Anna, Costa i Llobera, Pompeu Fabra, Estel, Genesta, Tàber, Cooperació Escolar, Àngels Garriga, a Barcelona, i Jungfrau i Artur Martorell a Badalona.