“Aixecaré el cap”

Fa vint anys que Surt treballa per facilitar la incorporació de les dones al mercat de treball. Sobretot de les dones en situació de vulnerabilitat. Va néixer com a Associació de Dones per a la Inserció Laboral i l'any 2007 es va transformar en Fundació Surt . Amb el pas del temps s'ha anat adaptant a les circumstàncies i a les necessitats d'aquestes dones. I la dura realitat fa ara que s'hagin de dedicar no només a acompanyar-les en la inserció laboral, sinó també a intentar que tinguin cobertes les necessitats més bàsiques –habitatge i alimentació– i reivindicar una renda garantida per a les que segurament mai més trobaran una feina.

La Lidia –el nom és fictici– és una de les 108 dones que aquest any han estat ateses per Surt. Té 36 anys i en fa nou que viu a Barcelona. Va marxar de Bolívia buscant una vida millor i els primers anys no li van anar malament. Treballava de valent, però no es queixava. Fa una mica més de quatre anys, però, va quedar embarassada i tot li va començar a anar malament. El pare de la criatura la va abandonar i, per rematar-ho, a la casa on feia sis anys que treballava sense contracte la van acomiadar.

“D'enviar diners a la meva família vaig passar a quedar sense ingressos”, recorda. I s'enfonsa. Va tenir el fill, només podia fer feinetes esporàdiques i va acumular deutes. I amb els deutes, problemes de salut tant físics com psicològics. La història és fàcil d'imaginar. Derivada pels serveis socials va arribar a Surt fa sis mesos. “Em va costar molt entendre que havia de demanar ajuda. Vaig ser molt ximple. Em sentia culpable i això feia que em tanqués encara més en el meu món”, explica.

La Lidia i el seu fill viuen ara en un pis d'inclusió de Surt. També rep suport per a l'alimentació i productes d'higiene infantil. Assisteix a cursos d'inserció laboral i també a sessions de teràpia psicològica. “Estic una mica més tranquil·la –diu–. Estic segura que aixecaré el cap. Me'n sortiré.” Aplica la filosofia de viure dia a dia i té esperances de poder treballar d'interna en una casa durant un mes per substituir una amiga. La feina és ara mirar com s'ho organitzarà perquè algú pugui anar a dur i a buscar el nen de l'escola. I, quan surt el tema de l'escola, recorda com la van ajudar a l'escola bressol del centre Quatre Vents, també del Raval: “Les educadores i la directora són meravelloses i ens ajuden molt, a mares soles com jo. Són sensibles, però també estrictes quan cal.”

Com ella ha de ser estricta amb el seu fill en determinades situacions. Li sap greu, per exemple, que li demani galetes amb formes d'animals i ella no les pugui comprar. “Està començant a entendre que no ens ho podem permetre, però com tots els nens demana.” I com les galetes, moltes altres coses. “Tot i que és dur, és el que hi ha. Com a mínim, des que vinc a Surt he entès que no estic tan sola com em pensava i això ja és un pas endavant”, conclou.