Dies de vi i roses
Bombolles baralladisses
Freixenet assegura que a ningú se li havia ocorregut pensar que l'espot podria tenir una visió política
Bisbal parla català “la mar de bé” amb els músics, però davant la càmera els nervis el traeixen
Quan David Bisbal i María Valverde somniaven de petits protagonitzar un anunci nadalenc de Freixenet, poc es podien imaginar que els tocaria fer-ho en una data tan assenyalada com la de la celebració del centenari de la casa. I encara menys que la polèmica els acompanyaria. Perquè la frase final de la parella, “pels pròxims 100 anys junts”, no ha passat gens desapercebuda amb el panorama actual. La piulada d'Elena Ribera en què assegurava que la campanya podria restar a la marca dos milions de consumidors “potencials” va encendre la flama a les xarxes socials. Tot i que l'endemà la diputada de CiU va puntualitzar que no incitava a cap boicot i va demanar disculpes, Pere Bonet (cap de comunicació de la casa) ja tenia cua de televisions i trucades de múltiples mitjans.
En un no res Freixenet s'havia convertit en una marca que defensava l'unionisme, i recollia suports de consumidors espanyols via Twitter. Potser els mateixos que feia quatre dies se sumaven al famós boicot contra el cava català. “No hi ha cap intenció política en aquesta campanya, que es diu 100 anys entre bombolles i brinda per passar 100 anys més junts els consumidors i nosaltres; és una data que volem celebrar amb les famílies”, puntualitzava Bonet a aquest diari. Sota la seva responsabilitat hi ha la feina de 1.200 catalans, 700 persones de fora i uns 1.000 pagesos que venen el seu raïm a la firma.
Per tant, malgrat que Freixenet ven més a fora que a casa, assegura que no vol bombolles baralladisses. Bonet insistia en el fet que els eslògans els proposa l'agència de comunicació, que també s'ocupa de la producció de l'anunci. JWT no buscava cap polèmica, sinó recuperar la imatge festiva i optimista del cava. “Després de tants anys amb la crisi al damunt, la gent vol una mica d'alegria, i fem un recorregut per la història de Freixenet, assenyalant dates importants amb ball i música”, diu el seu cap creatiu, Álex Martínez.
En l'anunci trobem David Bisbal convertit en un crooner, a l'estil de Paul Anka, i María Valverde ballant des de xarleston fins a rap. “S'hi ha deixat els peus, l'hem fet treballar intensament i ho ha resistit tot: és fresca, humil, natural i té un gran talent”, diu Martínez de l'actriu de Tres metros sobre el cielo.
L'anunci s'ha gravat a les caves de Sant Sadurní on es va fer el sopar de presentació dimarts (cuinat per Nandu Jubany i Carles Abellán) amb els seus protagonistes i els directius de la marca. No hi va faltar la pregunta sobre si tot plegat era una “bombolleta unitària”, però tant Pere Bonet com José Luis Bonet (que ha manifestat sentir-se català, espanyol i europeu) van centrar-se “en l'alegria de viure”. Sembla que l'elecció de Bisbal (molt aplaudit a l'Estat i a l'Amèrica llatina: venia del Brasil i marxava cap a Xile) tampoc amaga cap intencionalitat. Álex Martínez havia treballat amb el director de l'espot, Kike Maíllo, que també ho és d'un videoclip de Bisbal en què participa Valverde. El contacte era fluid i agradava: “Bisbal té sis milions de seguidors a Facebook i María, un milió”, indica Bonet.
Martínez està molt satisfet amb la feina del cantant, que ha viscut molt de temps a Barcelona i la meitat dels músics del qual són catalans: “Quan va haver de gravar la felicitació en català amb la càmera al davant es va posar nerviós, i, en canvi, entre nosaltres el parla la mar de bé.” María Valverde (que ha superat una dolorosa separació de l'actor Mario Casas) va marxar d'hora perquè està rodant a Barcelona amb María Ripoll.
El seu vestit el firmava Teresa Helbig. Anava molt més sòbria i elegant que Adriana Ugarte, que a la mateixa hora recollia un Ondas al Liceu pel paper de la chic Sira Quiroga a la sèrie El tiempo entre costuras. Ugarte va coincidir amb normalitat amb el seu ex, Álex González, i amb Hiba Abouk, l'actriu que podria haver estat el detonant del seu trencament amb l'actor. Tots dos recollien el guardó per a El príncipe el mateix any en què Toni Clapés n'ha rebut un de molt merescut.
Cinc anys d'èxit celebrava també dijous l'hotel Mandarin Oriental. “Tothom em deia que era una bogeria dur la meva visió del luxe de sensacions (servei, estètica i confort) a Barcelona i estic molt satisfeta perquè el temps m'ha donat la raó”, deia la propietària, María Reig, davant del pastís en forma de ventall.
