Les previsions apunten enguany a una bona temporada de bolets
La campanya serà millor al Pirineu i el Prepirineu que a d'altres zones
Segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, la campanya serà millor al Pirineu i Prepirineu que a d'altres zones, com ara a Tarragona, on els bolets surten més tard. La bona temporada del 2008 confirma que la tendència de creixement de bolets es manté estable, i que fins i tot s'ha incrementat els últims anys. Juan Martínez de Aragón, investigador del centre, també afirma que cal tenir en compte que cada vegada hi ha més gent que busca bolets, la qual cosa pot provocar la sensació que se'n fan menys.
Tot i això, els tècnics d'aquest centre, que és a Solsona, afirmen que és difícil fer previsions sobre les campanyes, ja que hi incideixen factors ambientals dels mesos abans de la temporada –sobretot l'agost i el setembre–, i dels mesos de plena producció micològica –entre l'octubre i el novembre–. La previsió del centre té en compte la informació climàtica disponible i les prediccions meteorològiques a llarg termini. Tot i això, però, caldrà tenir en compte el temps que faci les pròximes setmanes.
Les pinedes catalanes produeixen una mitjana de 43 quilos de bolets per hectàrea. D'aquests, un 30% es comercialitzen als mercats locals i un 25% no són comestibles. A Catalunya es poden arribar a identificar 340 espècies diferents de bolets.
El rovelló és l'espècie més recol·lectada i la preferida pels boletaires, i s'estima que n'hi haurà entre dos i cinc quilos per hectàrea. Martínez de Aragón explica el fet que els boletaires busquin rovellons abans que altres tipus de bolets perquè són «fàcils d'identificar». Aquest investigador afirma també que dins la família dels rovellons no n'hi ha cap que sigui gaire tòxic, la qual cosa afavoreix que els boletaires els prefereixin.
Segons el Centre Tecnològic Forestal, hi ha diverses variables que permeten explicar que una determinada espècie de bolet es faci en un lloc i no en un altre. Així, els rovellons es fan al voltant dels arbres més joves, a indrets més aviat de cara al nord que no pas de cara al sud o segons sigui el pendent del terreny.
Mapa de bolets
Martínez de Aragón comenta que és possible elaborar un mapa que especifiqui els principals bolets que hi ha a cada zona del territori. El problema és, segons Martínez de Aragón, com es gestiona aquesta informació i a qui es cedeix. A Sòria, per exemple, ja s'ha apostat per aquesta tècnica, però els boletaires paguen una llicència per anar a caçar bolets a canvi que se'ls lliuri el plànol. A Catalunya, és difícil reproduir aquesta situació, ja que el 85% dels boscos són privats i caldria posar d'acord centenars de propietaris. El que sí que és possible, segons l'investigador, és que una comarca aposti per un tipus determinat de bolet segons les seves necessitats plantant uns arbres o uns altres. D'aquesta manera se'n podria treure una doble rendibilitat: d'una banda, s'aprofitaria la fusta dels arbres i, de l'altra, s'incrementaria la varietat de bolet triada.
