Per amor a la música

Només ha fet dues lliçons de violí i l'Alba, amb només vuit anys, gaudeix amb unes classes que no podria fer si no fos pel treball que desenvolupa l'ONG Música Esperanza. L'Alba és una dels 36 alumnes que aquest curs aprenen a tocar instruments musicals en horari extraescolar a l'escola Llibertat de Badalona. Nois i noies de diferents procedències i edats aprenen a tocar el piano, la flauta travessera, la guitarra, el violí i la viola gràcies al suport de professors voluntaris que dediquen una part del seu temps a posar els seus coneixement a l'abast d'alumnes que no tenen accés als ensenyaments musicals.

Música Esperanza va néixer l'any 1982 a l'Argentina com un projecte d'integració social a través de les arts. Durant més de trenta anys de trajectòria, el projecte s'ha estès per tot el món. A Catalunya, hi va arribar gràcies al compositor argentí Alejandro Civilotti, professor del Conservatori Professional de Música de Badalona. Va ser allà on un grup d'exalumnes amb estudis superiors de música van posar en marxa el projecte, que en un primer moment es va desenvolupar en una escola del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Anys després la iniciativa va fer el salt a l'escola Llibertat de Badalona, que a hores d'ara és l'únic centre de l'Estat on Música Esperanza imparteix classes. Ho fa gràcies a la complicitat d'un professorat que des del primer moment ha vist de bon ull la iniciativa adreçada a uns estudiants de famílies que no poden pagar activitats extraescolars als seus fills.

Els impulsors de la iniciativa deixen clar que l'activitat s'adreça a alumnes amb habilitat per a la música o amb potencialitat per desenvolupar aquesta activitat. “Això no és un aparcament d'infants”, explica Sílvia Hernández, mestra de música de l'escola i un dels puntals de l'ONG a Badalona. De fet, és ella qui detecta a l'aula els alumnes que podrien encaixar en el projecte, els ho proposa i si els agrada la idea demanen permís als pares per poder fer l'activitat, totalment gratuïta. N'hi ha que ja han acabat l'escola i encara hi acudeixen a fer classes de música, com ara la Chaima i l'Avir, dues noies d'origen marroquí que estudien piano.

Enguany han començat a demanar una petita quantitat als pares per garantir que es faran responsables de l'instrument que els seus fills porten a casa per assajar. Ho fan perquè en cursos anteriors han hagut de reparar instruments malmesos. Ara el seu principal interès és continuar trobant professorat voluntari per donar continuïtat al projecte. Aquest any en són suficients però no saben si l'any vinent tindran la mateixa sort.