“El meu repte és fer riure la mainada”

Primer, vaig fer de dimoni sense text; després, un dels set pecats capitals (Orió, el dimoni de la luxúria), i ja vaig passar a fer de Grillat, amb un parèntesi de tres anys, en què vaig interpretar un dels lladres, en Farruc. Ja fa 24 anys que participo en els Pastorets.

No, no. A mi, la malaltia no me l'han transmès genèticament, sinó que me la van encomanar. Van ser uns amics que em van dir: “Falta gent per fer de dimoni.” I ja em veus a mi, el Nadal de 1991, un diumenge a la tarda que no sabia què fer, pujant a la Catequística. Allà em van donar uns leotards i una samarreta negres, i un passamuntanyes amb unes banyes, una forqueta i, apa, a fer els Pastorets. No havia ni assajat. I al cap de tres representacions el director em crida i em diu: “Ricard, l'Orió no ha vingut, llegeix-te aquestes quartetes, que faràs el paper.”

El Grillat és un clown, i el repte és fer riure la mainada i el públic en general. Com que és en vers, has de fer un esforç per fer-te entendre. Conjugar un text escrit en vers alexandrí amb una rima que costa de comprendre i introduir-hi formes modernes que facin riure la gent d'ara.

No, no. Conservem el text original. Sí que uns anys enrere uns lingüistes en van fer una petita adaptació, per treure'n arcaismes... Les úniques variacions que fem són petits retocs o retalls, a fi que no es faci massa llarg. Pensa que l'original durava quatre hores, i nosaltres el fem durar dues hores i mitja.

Ostres, sí: el dimoni gros. Fer de Llucifer és la il·lusió de la meva vida. Sortir amb la capa... Hi havia un Llucifer, Joan Montalat, que en la tercera frase ja tenia mig pati de butaques plorant!