La desigualtat social entre barris s'accentua a Barcelona
La diferència de renda entre el districte més ric (Sarrià-Sant Gervasi) i el més desfavorit (Nou Barris) creix 11 punts el 2013
El govern local sosté que prioritza la inversió als territoris amb menys recursos
No és cap tòpic ni tampoc una cantarella més o menys pamfletària. Una de les nombroses conseqüències de la crisi és que ha fet més riques les classes benestants i més pobres les que van més escanyades. Una desigualtat que no només s'ha produït a Barcelona, sinó que es va eixamplant any rere any. Així ho acredita un estudi elaborat per l'Ajuntament de la capital catalana, en què es conclou que durant el 2013 va augmentar en 11 punts el diferencial de renda familiar bruta disponible entre Sarrià-Sant Gervasi (186,7), el districte més acabalat, i Nou Barris (56,2), el més humil. Si aquesta comparació es fa a escala de barri, el contrast és encara més accentuat. Així, el nivell de renda de Pedralbes –243,9– multiplica per 6,3 el de la Trinitat Nova –38,5–. L'argument al qual s'aferra el govern de Xavier Trias és que aquesta falta d'equitat entre territoris s'ha anat frenant –no corregint– en el darrer any. Feta aquesta lectura, les seves previsions són que aquest any es podrà començar a reduir, ni que sigui tímidament.
Sis per sota de la mitjana
La renda bruta disponible és un indicador que s'utilitza per valorar la salut econòmica d'un territori, a partir d'un càlcul en què s'apliquen variables com ara el salari, les prestacions socials que percep una família o els impostos que paga. La mitjana del conjunt Barcelona durant el 2013 va ser de 18.761 euros, cosa que representa un descens del 0,8% respecte a l'any anterior. Prenent aquesta xifra com a referència amb un valor equivalent a 100, l'estudi determina que hi ha sis districtes a la ciutat que estan per sota d'aquesta mitjana: Nou Barris (56,2), Sant Andreu (74,4), Sants-Montjuïc (75,3), Ciutat Vella (77,2), Horta-Guinardó (77,9) i Sant Martí (80,6). Per sobre hi trobem Gràcia (105,2), l'Eixample (116,4), les Corts (140,3) i Sarrià-Sant Gervasi (186,7). En clau evolutiva, l'anàlisi que fa l'executiu municipal de CiU és que la renda d'aquests set territoris –Ciutat Vella, l'Eixample, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí– ha pujat respecte al 2012. On més ho ha fet, 9,7 punts, és a Sarrià-Sant Gervasi. L'explicació que es dóna a aquesta tendència és conjuntural. Durant el 2013 es va produir una millora dels beneficis de les empreses o dels que cotitzaven a borsa. El que hem dit. Els rics ara ho són més.
Per contra, Horta-Guinardó (77,9), Sants-Montjuïc (75,3) i Nou Barris (56,2) perden posicions. El cas d'aquest últim districte és el més sagnant, ja que des del 2007 ha perdut més de 14 punts de renda. De llarg el que n'ha perdut més. Nou Barris està quedant perillosament a la cua. En aquest cas, el perquè també s'ha de buscar en factors de caràcter general com per exemple l'evolució de l'atur –el 45% dels desocupats del districte ho són de llarga durada– o el grau de formació dels habitants.
Davant d'això el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, va voler destacar ahir que Nou Barris ha tingut un volum d'inversió durant aquest mandat de 969,16 euros per habitant, el segon més elevat, darrere només de Ciutat Vella (2.018,10). Això es complementa amb la despesa social que es canalitza preferentment cap a aquest territori i que es tradueix, per exemple, en dades com ara que el 24% dels alumnes de tres a setze anys reben beques, o que el 19% de la població és atesa pels serveis socials.
