El primer premi, a Madrid, Cadis, Mazarrón i l'Eliana
El 13437 ha estat el premi gros més tardà de la història del sorteig de la loteria de Nadal
El barri madrileny de Chamberí se n'emporta el gruix
El 13437 ha estat el primer premi més tardà de la història del sorteig extraordinari de la loteria de Nadal –es va fer esperar fins a la una del migdia– i va repartir 484 milions a Madrid i 80 a El Bosque (Cadis), a més de deixar picossades en altres poblacions, sobretot a Mazarrón (Múrcia) i l'Eliana (Camp de Túria). Fins ara, el primer premi més tardà havia estat el de Vic, el 2005, que va ser cantat a mig quart d'una del migdia.
La gran majoria de milions del 13437 s'han quedat al barri madrileny de Chamberí, on l'administració número 76, situada al carrer de Zurbano, havia venut 118 sèries de la grossa de l'Estat. Els propietaris van regalar diversos dècims entre els seus treballadors, familiars i amics. Lino Cuervo, un dels quatre socis de la societat que gestiona l'administració, es mostrava relaxat a pesar d'haver venut la major part del primer premi: “Són coses que passen. Estic content per mi i els meus amics.” Un restaurant del davant de l'administració va repartir força milions entre els seus clients.
A El Bosque, un municipi de 2.000 habitants, hi han anat a parar 80 milions, distribuïts per un altre restaurant, El Duque. La resta de milions s'han repartit per Mazarrón, l'Eliana, Albacete, Còria (Càceres), la Corunya, Carballo (també a la Corunya), Logronyo, San Bartolomé (Las Palmas), Boñar (Lleó), Lugo i Múrcia, tot i que només alguns dècims adquirits per unitats.
Quasi sempre toca per política d'administració
Algunes administracions quasi sempre donen algun premi. Les que més venen tenen més possibilitats, com és el cas de la Bruixa d'Or. D'altres fan la tàctica d'acaparar molt números però pocs dècims de cadascun, com Doña Manolita, a Madrid, que juga fins al 27% dels números del bombo.
Només quedaven 30 boles al bombo dels premis
Quedaven només 8 minuts de sorteig, després de 4 hores, i també ja només 30 boles al bombo dels premis per sortir quan Janna i Ismael van cantar el primer premi. Va ser el més tardà de la història, després del de Vic del 2005. El millor és que, entre les trenta boles, encara hi havia el tercer premi.
“Sabinada” d'una de les nenes de Sant Ildefons
La primera nena que va cantar els números, Maguette Fall, es va posar a plorar en entrebancar-se amb un dels primers números. Després de rebre un aplaudiment i de ser animada pels seus companys i responsables del sorteig, es va refer en mig minut, i va acabar cantant el segon i un altre cinquè premi.
