Amb la família al cap
Quatre joves catalanes que han hagut d'emigrar a l'estranger en cerca d'un futur millor expliquen com passaran aquests dies lluny de la família
Coincideixen a assenyalar que per aquestes dates és quan més es troben a faltar avis, pares i germans
Prometen venir a veure els seus familiars durant els propers mesos
Aquest serà el segon Nadal que la Neus Ramos Munné passa lluny de la seva família, a Edimburg (Escòcia). I reconeix que es passa malament. “Va ser molt dur. Et sents trista, trobes a faltar els avis i els teus”, diu. De fet, el Nadal passat es va sentir tan melancòlica que es va prometre a si mateixa que aquest any passaria aquests dies amb els seus. Però ha estat impossible. “Estic mirant de trobar vols, però aquests dies els preus estan pels núvols”, afirma aquesta jove, de 24 anys i veïna de Vilanova i la Geltrú (Garraf), que treballa en un restaurant de la capital escocesa. Va arribar a Edimburg per fer-hi les pràctiques de producció audiovisual i s'hi ha quedat. Per millorar l'anglès i tenir feina. “A Espanya no hauria trobat res”, afirma.
Almenys aquest Nadal la Neus tindrà la companyia de la seva germana, la Joanna, que amb tan sols 18 anys ha decidit fer les maletes i anar a buscar-se la vida a Escòcia. Per a ella, aquesta sí que serà la primera vegada que estarà lluny de la seva família durant aquests dies especials. “Potser no som de veure'ns molt durant l'any, però per Nadal sempre estem tots junts a casa. I m'agradaria ser-hi”, diu la Joanna, que treballa en una pizzeria.
Les germanes Ramos intentaran celebrar el Nadal com si fossin a casa seva, tot i els 1.600 quilòmetres que separen Edimburg de Vilanova. Tenen previst fer els àpats tradicionals amb altres joves catalans que resideixen a Escòcia i que tampoc podran tornar a Catalunya per aquestes dates. El menú previst anirà des de la típica carn d'olla del dia de Nadal als canelons de Sant Esteve. “També posarem l'arbre de Nadal i decorarem la casa”, explica la Neus, que reafirma que per Nadal de l'any vinent vol ser amb la seva família. “I jo també”, s'hi afegeix la Joanna.
Les dotze campanades sense raïm
L'Eva Navarro té 26 anys i viu a Amsterdam des del 15 d'octubre de l'any passat. Va acabar la carrera de psicologia i, en vista de les dificultats per trobar feina, va decidir dirigir-se fins a la ciutat dels canals. En deu dies ja tenia feina. Ara treballa en un hotel d'Amsterdam com a organitzadora d'esdeveniments i, igual que el 2013, haurà de passar el Nadal lluny de la família. “Veus la gent emocionada i els carrers engalanats, i te'n recordes del plat que deu estar cuinant la mare”, explica melancòlica.
El Nadal de l'any passat el va passar amb la seva germana, que la va visitar. Van menjar macarrons, “un dinar simple, però molt especial”, rememora. Per aquest any, de moment no té “cap pla previst” per aquests dies, diu, mentre recorda la gran sorpresa que es va endur el dia de cap d'any. “Aquí no mengen raïm el dia 1 de gener. Va ser molt estrany, perquè nosaltres ho tenim tan arrelat, que sorprèn que no ho facin”, relata. A dia d'avui, l'Eva només té clar que durant aquests dies vol estar en permanent contacte amb la seva família. “A més, tinc dos germans petits, una nena de 7 anys i un nen de 5, que em troben molt a faltar”, afegeix amb certa tristesa. L'última ocasió que els va abraçar va ser el 9-N, una jornada que l'Eva no es va voler perdre. Ara no descarta tornar pel dia de Reis.
El Nadal amb banyador a la platja
La Marta Masana, de 25 anys, tenia feina com a comptable a Catalunya. Però se sentia estancada. Volia aprendre anglès i aspirar a un futur millor. I fa unes setmanes va decidir anar-se'n a viure a Sidney. “Estava entre Austràlia i Canadà, i finalment vaig triar la primera opció per un tema de visat, perquè al Canada no pots estudiar i treballar a la vegada”, explica. Aquest serà el primer Nadal que estarà lluny de la seva família, que resideix al Garraf, a 23 hores en avió. “Segur que trobaré a faltar la família, però com que aquí ara és estiu, em serà molt més fàcil”, assegura amb cert somriure la Marta, que ja ha trobat feina com a cambrera en un restaurant. “Ara, si tot va bé, el Nadal vinent seré a casa”, assegura. Encara no sap exactament què farà aquests dies, però d'entrada descarta la carn d'olla i els canelons. “Aquí és estiu. Fa calor i segurament aniré a la platja”, explica la Marta.
