Uns dies molt complicats

El José Luis viurà el segon Nadal en un pis tutelat de la Fundació Arrels després de gairebé un lustre vivint al carrer. Com en tants altres casos, l'arribada de la crisi econòmica va abocar aquest madrileny de 57 anys a dormir a l'interior de les entitats bancàries. “Aquests dies són molt complicats. Et vénen records dels teus familiars, de casa teva i de la feina que tenies abans”, explica Ruiz, que durant gran part de la seva vida havia alternat treballs en diversos hotels i restaurants de Madrid i Barcelona.

En Nicolás va néixer a Tinajas (Conca) fa 64 anys. No ha tingut una vida gens fàcil. Va treballar en diverses feines a l'Estat espanyol –sobretot en la recollida de fruita– fins que van deixar d'oferir-li feina. I després va tenir problemes greus amb la justícia. Vivia des del 2007 als carrers de Barcelona, però fa vuit mesos li va somriure la sort. “Dormia a Montjuïc i un dia vaig conèixer els voluntaris de Càritas. Els vaig preguntar si tenien algun lloc on pogués dormir i em van portar fins aquí”, relata des d'un dels pisos tutelats de l'entitat, situat al carrer Dolors Almeda de Cornellà de Llobregat.

Per a en Nicolás, aquest serà el primer Nadal que dormirà en un pis des de fa set anys. Solter, sense fills i amb una mare d'edat avançada que resideix a Huete (Conca), Nicolás assegura que vol passar uns dies “tranquils”. Fa tan sols uns mesos que està cobrant el Pirmi i no és qüestió d'estirar més el braç que la màniga. Tampoc creu gaire en el Nadal. “Prefereixo estar aïllat durant aquests dies”, etziba. Tants anys al carrer, lluny de tot, l'han fet més antisocial.

En canvi, en José Luis s'ha socialitzat molt més des que va aconseguir plaça en un pis tutelat. El comparteix amb cinc persones més que han viscut una situació semblant a la seva, tant pel fet d'haver viscut al carrer com per haver viscut el rebuig frontal de la societat i l'entorn social més pròxim. Per Nadal aquesta sensació de rebuig es matisa. “Estàs dormint en un caixer i veus gent que passa amb ampolles de cava, xampany i gambes. Et sents sol, t'envaeix la solitud i la nostàlgia, però al mateix temps es dóna la circumstància que aquestes mateixes persones, quan et veuen, entren al caixer i et donen diners. La gent està més conscienciada durant aquests dies. Tant de bo fos sempre Nadal”, exclama en José Luis, que l'any passat va publicar un article en una revista del Poble-sec en què relatava precisament aquesta vivència.

Precisament per intentar apaivagar la sensació de solitud de les persones sense sostre aquests dies tan especials, la Fundació Arrels i Càritas i moltes altres entitats socials de Barcelona i Catalunya organitzen diverses activitats per Nadal i el dia de Reis.

A la Fundació Arrels, per exemple, es va organitzar un sopar el dia 24 a la nit. Hi estaven convidades les persones que viuen o han viscut al carrer, i els voluntaris i personal de l'entitat. En total, aquest any hi havia 220 inscrits. Com que el cost del sopar era elevat –al voltant de 2.000 euros–, l'organització va penjar el projecte en un web de micromecenatge (www.hazloposible.org) per poder recollir fons. A Càritas, per la seva banda, avui s'entregaran àpats a les persones sense sostre que ho sol·licitin.

Un 21,3% de les persones sense sostre que hi ha a l'Estat espanyol són catalanes. De fet, Catalunya és la comunitat amb més persones sense sostre, seguida a molta distància per Madrid (15,4%) i Andalusia (13,1%). La Rioja és el territori de l'Estat amb menys persones que viuen al carrer (0,5%).