Vinatea i les dones

La proposta que fa ara deu anys va fer la diputada Dolors Pérez va provocar una certa polèmica entre els sectors nacionalistes. Dolors va tenir el valor aleshores, de plantejar un problema i de fer-ho en contra de l'opinió generalitzada respecte al personatge històric de Francesc de Vinatea, el qual és considerat un patriota valencià, però que en el seu moment va practicar la violència de gènere en assassinar la seua muller i l'amant d'aquesta.

La proposta de la diputada, coneguda pel seu compromís amb el país i el valencianisme, consistia a demanar la substitució de la seua estàtua a les Corts valencianes per la d'una dona: Isabel de Villena.

S'ha dit que sempre ha existit la violència, que cal veure les coses al seu moment, que no podem valorar les coses així, que la proposta era exagerada, i s'han fet referències a altres casos de personalitats, sempre homes per cert, que van cometre crims o fets hui condemnables i tenen carrers i monuments. Vistes les coses així, jo pense que no podem justificar ni els uns ni els altres.

Amb la seua proposta, Dolors va evidenciar com continuem ignorant les dones i com personatges tan rellevants com Vinatea actuaren en contra de les dones.

Si en compte de ser Isabel de Villena haguera sigut un home, cas de Roís de Corella o Ausiàs Marc del mateix temps que aquesta, el reconeixement del seu mèrit seria molt elevat.

Dolors va estar ara fa deu anys exactes, valenta i a més va obligar a constatar un fet: els progres nacionalistes continuem pensant en masculí, i d'ací la reacció davant d'una proposta plena de simbolisme i pedagogia. Una proposta que ens hauria de fer pensar.

Quan parlem de qualsevol tema social, cultural polític, o quan es vol organitzar quelcom sempre ixen noms d'homes, quasi mai de dones. El cas extrem, d'un crim com el que va cometre el nostre heroi Vinatea, és el més cridaner; el que és més habitual és l'oblit dels noms de dones, com el d'Isabel de Villena, i amb més modèstia d'altres moltes. Qui pensa en noms en femení plural?