Hores baixes per a l'ajuda al desenvolupament

L'ajuda al desenvolupament ha tornat enrere i l'objectiu del 0,7%, que fa vint anys va motivar grans mobilitzacions, queda cada dia més lluny. En el cas de Catalunya, se situa en el 0,05% del pressupost autonòmic, i en el de l'Estat, en el 0,17%. Oxfam Intermón va publicar ahir l'estudi La realitat de l'ajuda, com ha anat fent els últims 20 anys, i paral·lelament va posar en marxa la primera plataforma web de transparència i vigilància ciutadana sobre cooperació al desenvolupament, precisament per posar a l'abast de tothom que hi estigui interessat les dades sobre l'evolució de la cooperació.

Cada català va destinar el 2013 dos euros a projectes de solidaritat internacional, mig euro menys que l'any anterior. Concretament Catalunya va dedicar-hi 15,2 milions, gairebé un 20% menys que l'any anterior. Des del 2008 s'han acumulat retallades per valor de 37,6 milions, que signifiquen un 76%. Malgrat les tisorades, segons l'informe d' Oxfam Intermón , Catalunya és la tercera comunitat per volum en aportació a la cooperació per al desenvolupament, darrere d'Andalusia i Euskadi. L'ONG recorda que l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha passat d'executar 47,6 milions el 2008 a 6,2 milions el 2013, el que significa un descens del 87%.

En l'apartat dedicat a Catalunya es recorden episodis de protestes protagonitzats per les ONG, que han hagut d'aturar molts projectes que feia anys que funcionaven, com ara la tancada a la seu de l'ACCD l'any 2013 per reclamar el pagament de les ajudes. De fet, el 2011 l'Agència va deixar de convocar subvencions per a ONGD i el maig de l'any passat en va tornar a convocar, tot i que per només 400.000 euros.

Amb aquest panorama desesperançador, les entitats locals catalanes van donar el 2013 11,5 milions, dels quals 5,5 milions van ser executats només per l'Ajuntament de Barcelona.

Fa 20 anys hi va haver manifestacions i acampades massives per reclamar que el 0,7% de la renda nacional bruta (RNB) es destinés a l'ajuda al desenvolupament. “Aquelles mobilitzacions –recorda el director general d'Oxfam Intermón, José María Vera– van aconseguir incrementar els fons i dotar Espanya d'una política de cooperació que fins llavors no existia.” Tot i que el balanç sigui ara de grans retallades, Vera assegura que amb la feina feta durant aquests vint anys “s'ha ha aconseguit canviar les vides de milions de persones”.

De fet, l'any 2009 s'hi va invertir el 0,5 de la RNB, però el 2013 va ser només el 0,17%, tornant a nivells del 1989. “Espanya –indica Vera– té el trist honor d'haver retallat la cooperació més que ningú en qualsevol moment de la història.” Ni tan sols Irlanda o Portugal, malgrat viure crisis més profundes, han retallat així la solidaritat internacional.

Oxfam Intermón va plantejar un seguit d'eixos d'actuació amb l'objectiu de “salvar l'ajuda”: reclama, per exemple, que la cooperació al desenvolupament sigui “una veritable política d'estat” i que els partits la incorporin als seus programes electorals, així com que l'ajuda s'incrementi fins al 0,21% de la RNB de manera immediata i s'augmenti un 0,05% cada exercici.