L'escola bressol de Pals i els dies

La construcció de la llar d'infants de Pals ha estat un desig insatisfet per a tots els regidors –al govern i a l'oposició– al llarg de tot el mandat. Quan el 2012, l'empresa constructora queia en concurs de creditors i deixava l'equipament amb la carcassa, l'Ajuntament que llavors presidia Joan Silvestre (CiU) quedava desorientat. Des d'aquell agost, una subvenció de mig milió d'euros d'Ensenyament perduda i un plec de clàusules, impugnat per Cambra de Contractistes i necessàriament revisat. Un cúmul d'errades encadenades amb CiU i Junts per Pals al govern. Fet i debatut, però, l'agost passat, les obres es reprenien i l'alcaldessa, Sílvia Monar (Junts x Pals), anunciava que, al llarg del curs, estaria operativa la nova escola bressol del carrer Quermany. Al desembre afinava més i ja parlava de trasllat d'alumnes entre febrer i març.

Aquest desembre, l'empresa Xavier Alsina SL sol·licitava una pròrroga de termini d'obres. L'Ajuntament la hi concedia i li permetia entregar-les fins al 10 de febrer, amb un informe dels serveis tècnics en què s'explicava que un canvi de normativa per l'ús d'uns materials de construcció efectuat després de l'aprovació del projecte constructiu havia provocat l'endarreriment de les obres. A parer de l'alcaldessa Monar, el retard “no era imputable a l'empresa”. El cas és, però, que el secretari feia un informe denegant la sol·licitud de pròrroga, evidenciant que la pròrroga es va fer tres dies fora de termini. “L'empresa ja ho havia comunicat abans verbalment”, manifestava dijous passat Monar.

El portaveu de Compromís per Pals, Joan Trias, per la seva banda, va desplegar tota l'artilleria de precampanya en el darrer ple, celebrat dijous passat. “És gaire habitual en aquest Ajuntament que s'aprovin decrets que contradiuen les consideracions legals del secretari?”, preguntava sobre la periodicitat quan de fet no semblava tenir cap interès a saber si realment passava sovint. “Vostè és conscient [dirigint-se a l'alcaldessa] que ha sobrepassat el seu càrrec i les seves competències a l'hora de fer aquest decret”, exposava posteriorment de manera més directa. “Vostè entén que es pot prendre les lleis pel seu compte”, cargolava més tard. “Fa tota la sensació que es vol afavorir l'empresa constructora de l'obra”, etzibava finalment Trias.

El fet és que les obres continuen i l'escola sembla que és a punt d'acabar-se. La qüestió era si calia incoar expedient a l'empresa, aturar les obres i sancionar-la pel retard, o era més convenient buscar una solució pràctica, convertir els tres dies de retard a presentar una instància en anècdota i veure el got mig ple. La tria depèn de si manes o aspires a fer-ho i depèn d'observar el retard com una il·legalitat imperdonable o un oblit sense importància. La proximitat dels comicis posa filtres cromàtics a la realitat i afegeix teatralització a les argumentacions polítiques.