Què hi ha algú per Alcoi?

Puje a l'autobús urbà d'Alcoi. Línia 1, Sant Vicent-Zona Nord. Me'n vaig al fons, i mentre dura el meu viatge, observe.

M'adone que la majoria de passatgers són gent major, que no sé per quin estrany motiu només seuen als seients de davant. Cardats i caps pelats col·lapsen la part de davant del vehicle. Tres persones joves i la resta de seients buits conformen la part de darrere.

Em sorprén. No és la primera vegada que veig aquest succés.

Se saluden, parlen, intercanvien xafarderies, no se'ls veu amb pressa. Pocs baixen del vehicle i continuen pujant-ne més. Es coneixen, se saluden, xarren, es queden a la part de davant. Pel que veig i escolte, aquesta litúrgia sembla repetir-se sovint. Pense: l'autobús és un espai on socialitzar? He entrat en un bucle? És el dia de la marmota, com la pel·lícula?

Com un reporter del National Geographic observe a aquesta part de la demografia humana. Com si d'una espècie a part es tractara. Al·lucine.

Per fi arribe al meu destí, l'avinguda de la Hispanitat. Mire a l'esquerra, mire a la dreta. Tots el bancs d'aquesta llarga avinguda estan plens de gom a gom per gent major. Arribe a sentir-me com un alien en la meua pròpia ciutat. Una pregunta em recorre el cap: sóc l'únic jove a tot Alcoi?

Per a rematar aquesta situació surrealista, trobe al diari que aquest mes de gener han soterrat 38 persones, de les quals 36 eren majors. Què passa? On és la gent jove? On han fugit tots?

Una vegada sóc a casa, no em costa gens traure conclusions. Alcoi va camí de convertir-se en un immens geriàtric. La ciutat està desindustrialitzada i no s'hi veuen plans a mitjà i llarg termini per invertir-ho. La gent jove que treballa, té els seus llocs de faena a les poblacions veïnes com Cocentaina, Muro, Ibi, Castalla... Molts d'ells acaben mudant-se a aquests pobles. Les úniques illes, les úniques excepcions semblen ser l'EPSA i l'Escola d'Art, on el seu alumnat només ve a Alcoi pels estudis. Després marxen a les seues respectives poblacions.

Aquesta situació s'ha de prendre seriosament. La demografia està baixant, i el barri que hi ha enfront del poliesportiu Francisco Laporta, creixent. S'ha d'invertir aquesta tendència, tot està per refer. Trenquem aquesta inèrcia. Treballem per a que a Alcoi tinga futur, moviment, prosperitat. I eixe futur està apostant per la gent jove!

(*) Ruben Fresneda i Romera és membre del Consell Polític d'EUPV.