Condemnat amb l'únic testimoni de Gibanel

Joan Albert Franquet va tenir una sorpresa majúscula quan dissabte passat va voler veure els cinc minuts censurats per ordre judicial del documental Ciutat morta. Aquella part censurada parlava de l'excap d'informació de la Guàrdia Urbana, Víctor Gibanel. El nom li sonava. Va córrer a mirar la documentació sobre la seva detenció, tortures i condemna arran d'uns incidents en la Diada del 2001 i, efectivament, era aquell agent amb el testimoni del qual va ser condemnat.

“La manifestació i l'acte polític havia acabat; jo i els meus amics havíem anat a un bar i tornàvem per la ronda de Sant Pere a buscar l'autocar per tornar cap a Ponent”, recorda aquest jove de Bellmunt (Noguera). “Llavors ens vam trobar amb antidisturbis que tallaven el pas. Va ser molt ràpid. Jo vaig córrer per sortir d'allà, però un policia de paisà em va intentar agafar, ell va caure a terra però vaig seguir uns metres fins que quatre o cinc més se'm van llançar al damunt.”

Aquell policia de paisà era Gibanel, agent de la Guàrdia Urbana. Davant de la jutge d'instrucció, Gibanel va declarar que havia vist Franquet trencar amb una tanca metàl·lica els vidres d'una oficina de Banesto, els d'una oficina del Banc de Sabadell, i causar diversos desperfectes en mobiliari urbà. “Tot això va passar mentre jo era en un bar, però suposo que havien d'enxampar algú a qui acusar de tot allò”, explica Franquet. Aquest únic testimoni policial va ser suficient perquè, en el judici oral celebrat tres anys després, la jutge ignorés els quatre testimonis que havien estat amb Franquet fent un beure en un bar després de l'acte polític, així com el fet que Gibanel no pogués recordar com anava vestit Franquet, quan era precisament la roba el que teòricament li havia permès identificar-lo. Va ser condemnat a 21 mesos de presó (no va haver d'entrar-hi), 1.620 euros de multa i 3.235 euros de responsabilitat civil pels desperfectes, així com les costes judicials. La sentència va arribar un dia després del judici, un fet insòlit. “Sembla que ja la tenien redactada”, es queixa.

Franquet va denunciar tortures en la detenció. Un cop reduït a terra, va rebre puntades i insults i el van tancar en una furgoneta antidisturbis de la Policía Nacional. Allà va rebre més cops, insults pel fet de ser català i amenaces. “Un dels agents em va començar a parlar de Franco, jo al·lucinava.” El van portar a la comissaria de la Verneda, on van continuar els cops i els insults. La Guàrdia Urbana el va recollir després per portar-lo a un hospital, on li van posar punts de sutura al cap i li van tractar una lesió al genoll pels cops. L'atestat mèdic de tot allò va ser ignorat per la jutge d'instrucció.