Cirurgia contra l'ablació
El doctor Ivan Mañero reconstrueix el clítoris a dues dones mutilades
Una d'elles diu que se sent “sencera i completa”
“Un 80% recuperen la sensibilitat que no havien tingut”
“Em sento com si acabés de néixer, sencera i completa. Ja no em falta res.” Li va costar començar a parlar. Les llàgrimes no li ho deixaven fer. Però de mica en mica l'Aminata es va anar relaxant i va començar a explicar la seva història. Va néixer al Senegal i ningú li va donar opció a dir que no. Abans de fer 5 anys ja li havien tallat el clítoris. Per tradició, per costum, com havien fet amb la seva mare, que justament per les seqüeles de l'ablació va morir durant un part posterior quan ella només tenia 7 anys. “Tenia 40 anys, l'edat que jo tinc ara, per això la meva decisió encara té més sentit”, comentava ahir aquesta dona forta i segura, que no té por de les represàlies ni de no ser entesa. “No em preocupa. Algú ha de donar la cara. Ho he fet per mi i per totes les dones africanes”, va subratllar.
L'Aminata va comparèixer ahir davant dels mitjans de comunicació al costat del doctor Ivan Mañero. Divendres passat aquest cirurgià plàstic, expert en intervencions de canvi de sexe, li va reconstruir el clítoris amputat. El mateix dia, Mañero va operar una altra dona del Sudan, que va preferir restar en l'anonimat. Va ser una intervenció més complicada perquè aquesta altra dona havia patit una mutilació encara més greu, que li havia afectat també els llavis i la vulva. Ahir Mañero va presentar el programa Lluita contra la Mutilació Femenina, que porta a terme la Fundació Dr. Ivan Mañero. Fa deu anys que treballen a Guinea Bissau, on aquesta pràctica afecta un 50% de les nenes i dones d'entre 4 i 49 anys. Hi tenen un orfenat i un hospital, on sí que havia fet reconstruccions de genitals, sobretot a nenes òrfenes. Aquí, però, són les primeres que fa. I no ha estat gens fàcil. “Hem trigat més de dos anys a aconseguir operar-les”, deia ahir Mañero.
La directora de la fundació, Ruth Mañero, va agrair la col·laboració de les llevadores de l'ICS, que són les que detecten els casos i adrecen les dones al centre del doctor Mañero. “No és una tasca fàcil. Una cosa així no la pots proposar, han de ser elles les que d'alguna manera et facin entendre que volen una solució. És llavors que les posen en contacte amb nosaltres”, aclareix Ruth Mañero. És el que li va passar a l'Aminata. Ella va arribar a Catalunya quan només tenia 15 anys. Aquí es va casar i va tenir els seus dos fills, que ara tenen 25 i 16 anys. “Sempre ho havia tingut al cap”, reconeixia ahir. Però el canvi d'actitud més important va venir després de deixar el marit. “No volia tenir relacions perquè em feia vergonya, no m'agradava...” En una revisió ginecològica, la llevadora que la va atendre li va mirar si tenia punts sensibles i la va posar en contacte amb la Fundació Dr. Mañero. En tot el procés ha tingut el suport dels seus dos fills i del seu germà petit.
Un tema tabú
No ha parlat mai amb les amigues. “És un món molt tancat, és difícil d'entendre”, deia. El cirurgià li dóna la raó. Ell parla d'“agressió sexual” de “tortura cap a les dones”, d'una tradició ancestral “que busca que no tinguin plaer, que no tinguin desig”. Però el més greu és que és un tema tabú i que han aconseguit que siguin les mateixes nenes les que ho demanen. “Les que no estan mutilades no són pures, no es poden casar”, subratlla Mañero. I recorda que les curanderes que fan el ritual, “a vegades amb un ganivet o una gillette, estan molt ben pagades”. Moltes nenes moren durant l'amputació, pel dolor o dessagnades. Altres, uns dies més tard, per la infecció. Les que sobreviuen, la resta de la seva vida tenen dolors i problemes, “i és el caminar particular que provoca aquest dolor el que els homes identifiquen com a sexy”, lamenta el cirurgià plàstic.
Mañero diu que a Catalunya hi ha deu mil nenes en risc de ser mutilades i reclama protocols perquè el personal sanitari les pugui detectar. “Nosaltres som un pedaç, però la solució és l'educació i la conscienciació als països que la practiquen.”
“Recuperem la part de clítoris que queda enterrada”
L'operació dura poc més d'una hora i la recuperació és ràpida. Quan tallen el clítoris a les dones, en realitat només extirpen la zona visible, que és només una tercera part. “Dues terceres parts estan enterrades darrere de l'os púbic. El que fem és recuperar, extreure i reposar la part enterrada i reconstruir els llavis”. Amb la intervenció no només es recupera l'òrgan exterior, sinó que “desapareix el dolor, milloren les relacions sexuals i en un 80% dels casos es recupera la sensibilitat que no havien tingut mai”, explica el cirurgià.
Aquestes dues intervencions, gratuïtes per a les dues dones, han estat possibles gràcies al suport de l'Obra Social La Caixa, que ha destinat al projecte 5.000 euros. No és el primer cop que un centre privat ho fa. La Fundació Dexeus també les practica de manera gratuïta a les dones que ho demanen.