Optimisme agafat amb pinces
Els experts confien que l'economia comenci a créixer i ja no pari
Els efectes de la crisi duraran anys i a Europa es veurà la reacció dels estats ‘pobres' amb l'auge de partits com ara Syriza i Podem
El món anirà pitjor amb un EI que creix com una taca d'oli
Passada l'alegria de les festes de Nadal i passats uns Reis que en moltes cases –no pas en totes– van ser més generosos que els últims anys, la majoria de ciutadans encaren preocupats un 2015 ple d'interrogants sobre la macroeconomia i sobre l'economia de casa seva, però també sobre el futur polític municipal, del país, de l'Estat i del món. Si lluny de posar-hi remei, l'any passat va fer-se evident que la desigualtat entre rics i pobres se seguia eixamplant, el panorama no és ara més esperançador. “Els qui treballem dia a dia amb persones veiem projectes vitals cada cop més fràgils. Un contracte laboral de tres dies es rep com una bona notícia”, planteja el director de Càritas Diocesana a Barcelona, Salvador Busquets, per exemplificar la magnitud de la precarietat i del patiment.
Busquets, el cap de gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, el politòleg Pau Canaleta, el catedràtic d'història contemporània de la UB, Antoni Segura, el periodista i consultor de comunicació Pep Riera i el director de relacions amb inversors del Banc de Sabadell, Johan Svensson, han participat en el primer debat del 2015 organitzat pel Banc de Sabadell i El Punt Avui per intentar mirar al futur i analitzar si som o no som al camí de sortida de la crisi.
Va obrir foc Johan Svensson parlant d'optimisme: “Des de la banca, veiem amb ulls positius la recuperació perquè s'han fet ajustaments amb molts esforços i ara donaran fruits.” Svensson va insistir que el sistema financer ha fet la feina, que la banca ha reduït actius, que el capital s'ha reconstruït i s'ha sanejat el balanç de crèdit, amb la qual cosa l'economia, a partir d'ara, anirà bé i es tornaran a donar crèdits.
No ha acabat a les cases
L'optimisme va ser molt més matisat en la resta de participants. “Els efectes de la crisi es notaran durant anys, perquè una certa recuperació econòmica no significa una recuperació social”, va advertir el director de Càritas, mentre que el responsable d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona va plantejar que, si bé “ha començat la recuperació, la crisi no s'ha acabat, ni s'acabarà mentre l'atur, que és un gran factor de desigualtat, estigui per sobre 20%”.
Canaleta també va parlar d'una “certa recuperació econòmica”, tot i que, com a politòleg, va incidir en el fet que serà un any tan marcat per cites electorals que “és difícil vaticinar escenaris”. Sí que va avançar que seran eleccions que pivotaran en tres eixos: l'esquerra-dreta, l'eix nacional i també “un eix de càstig cap a la classe política”.
En aquest sentit, l'historiador Antoni Segura va apuntar que Syriza, a Grècia, o Podem, a l'Estat espanyol, no són res més que la reacció d'una Europa que ha estat governada amb mà de ferro per Angela Merkel, que avança a dues velocitats i on els ciutadans que han quedat empobrits veuen, per primera vegada en generacions, que els seus fills i néts viuran pitjor que ells.
El món, pitjor
El catedràtic d'història, molt pessimista pel que fa a la situació del món, va destacar com a principals problemes els conflictes que sagnen l'Orient Mitjà, Rússia, amb una economia en decadència i amb Putin a l'espera de canviar fronteres, i un Pacífic amb una Corea del Nord per ubicar. Pel que fa a Estat Islàmic, va dir que “donar-hi resposta és un repte molt difícil d'assumir” i va apuntar que és un debat ideològic: “Només hi pot haver esperança si l'islam europeu hi pot donar resposta.” “El cop d'estat d'Egipte, el 2013, va ensorrar l'esperança de les primaveres àrabs, el Líban és un estat fallit, Síria està pitjor, Boko Haram desmunta Nigèria i Estat Islàmic és una taca d'oli que no sabem aturar”, va afirmar.
Per tot això i per altres qüestions que afecten el món (com ara el canvi climàtic, les nuclears...), Segura opina que “cal trobar un sistema de governança mundial perquè molts problemes són globals”. Tots els ponents hi van estar d'acord. En aquest punt, el periodista Pep Riera, convidat per parlar de les perspectives esportives per a aquest 2015 (“l'esport –va dir– és la més important de les coses menys importants”), va apuntar que el món hauria de tenir “una espècie de FIFA o de COI”: “cada país té la seva autonomia, tot i que l'entitat supranacional marca les regles del joc”.
Tornant a Catalunya, Rovira va defensar que “no se'n sortirà fora d'una política integrada a Europa i això vol dir tant una integració econòmica com social i política”. No hi va sorgir cap veu totalment contrària, però Canaleta va avisar que l'actual Europa té un dèficit de “legitimitat democràtica” i això és un punt feble –aquesta llunyania dels qui prenen decisions amb els ciutadans–, que s'ha de solucionar. Partint d'aquesta base, tots els participants van coincidir que sense unió fiscal i política, la unió monetària acabarà fracassant. Busquets va dur-ho al seu terreny i va alertar dels buits en el sistema fiscal que permeten que les empreses duguin els diners d'una banda a una altra per evitar pagar impostos i que, en definitiva, això debilita el sistema de protecció social.
“Vist tot plegat, el 2015 serà un bon any?”, va preguntar el moderador, el director adjunt d'El Punt Avui, Miquel Riera, per tancar el debat. “L'economia comença a anar bé, però la gent que pateix passarà factura als polítics”, va advertir Canaleta, mentre que Busquets va exposar que si no es recuperen llocs de treball no es podrà millorar de cap manera, i Rovira va explicar que veia clar un començament de recuperació a curt termini, un increment de l'ocupació, tot i que, segons ell, hi haurà “molts deures per fer en temes com innovació i competitivitat”.
El director de relacions amb inversors del Banc de Sabadell va insistir que “el 2015 serà millor en el context econòmic i empresarial, perquè més empreses contractaran i això suposarà una davallada de l'atur”. Un atur que, va reconèixer, “encara està a nivells inacceptables”. El catedràtic d'història contemporània Antoni Segura és pragmàtic davant el món i va augurar “polítiques i parelles de ball insospitades davant certs conflictes”. “Podem veure els Estats Units i l'Iran atacant junts Estat Islàmic, per exemple”, va apuntar, mentre que el periodista Pep Riera va mostrar la seva esperança que els valors de l'esport aconsegueixin impregnar el món, un món en què calen valors positius.
