Observo, penso, jugo

La comissió d'Educació del Congrés dels Diputats va aprovar la setmana passada una proposició no de llei en què instava el govern espanyol a “implantar el programa Escacs a l'escola” de foment d'aquesta disciplina a les aules d'acord amb “les recomanacions del Parlament Europeu”. La resolució, que s'afegeix a les que van aprovar el Parlament de Catalunya el juliol del 2010 i l'eurocambra el març del 2012, reforça l'aposta que ja s'està fent a Catalunya per la introducció dels escacs a les aules.

El Departament d'Ensenyament, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Federació Catalana d'Escacs van engegar el curs 2012/2013 el projecte Escacs a l'escola, que té com a objectiu treballar aspectes com la concentració, la memòria, les habilitats lingüístiques i el càlcul mental a través de la introducció d'aquest joc en horari lectiu. Aquest curs ja són 125 les escoles que participen en el projecte.

El pla es duu a terme amb la col·laboració de la Federació Catalana d'Escacs –que hi aporta el personal formador, els materials i els coneixements tècnics–, la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Lleida (UdL), que n'estudien els beneficis didàctics.

La doctora Carme Saurina, del Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut de la UdG i membre de l'observatori Escacs i Educació d'aquesta mateixa universitat, és una de les responsables de l'estudi pilot que s'ha dut a terme amb alumnes de primer de primària i que aporta dades molt reveladores sobre els beneficis dels escacs, en àmbits molt diferents, en els centres on s'ha introduït aquesta disciplina.

“En l'estudi hem detectat que, més enllà dels beneficis en l'aprenentatge de les matemàtiques i de la llengua, els escacs ajuden els nens a canviar d'hàbits”, explica Saurina, que en posa uns exemples. “Els mestres que han participat en l'estudi han detectat que, des que han introduït els escacs a l'escola, les aules estan més endreçades”, diu la investigadora de la UdG. Als alumnes, a més, “els resulta més fàcil entendre que algunes estones han d'estar en silenci i, pel que diuen els mestres, uns dels que més profit en treuen són els nens amb problemes d'integració.”

Els escacs aporten també elements positius propis de molts esports i jocs com ara l'aprenentatge cooperatiu, perquè juguen en equip, i valors com saber perdre. “Els nens saben que, si s'equivoquen, ells en són els responsables i el proper cop ho faran d'una altra manera. Això ajuda a formar el caràcter”, remarca Saurina.

Tal com molts mestres intuïen, els escacs són una eina molt bona per treballar les matemàtiques. “Estimulen la capacitat de pensament lògic matemàtic”, afirma la investigadora. “Els nens poden practicar el domini numèric i operatiu perquè les peces tenen un valor i els ajuda a entendre conceptes com una diagonal i una paral·lela de manera més intuïtiva i divertida que si es fa a la pissarra.”

Aparentment menys evidents que els beneficis en les matemàtiques són els que té en el llenguatge. Els experts remarquen que els escacs són, al cap i a la fi, un llenguatge en què cal reconèixer signes i treure'n conclusions, un procés semblant al de llegir. Si, a més, hi afegim que fomenta la concentració, tenim un escenari propici per a la comprensió lectora. “L'estudi –confirma Saurina– reflecteix una millora en la comprensió del text en les escoles enquestades.”

Dels beneficis dels escacs en l'ensenyament, en dóna fe Dolors Coromina, directora de l'escola Llàntia, de Mataró, que els va introduir a les aules el curs passat. Aquest any, els alumnes de primer a tercer fan una hora quinzenal d'escacs i una de matemàtiques a través dels escacs (a primer i segon).

“Amb el tauler treballem conceptes com les horitzontals, les diagonals i les coordenades”, exposa Coromina. A l'hora de jugar, a més, els alumnes fan sumes i restes per calcular el valor de les peces i anoten les partides. “També promovem el treball cooperatiu –explica la directora–. Els alumnes fan les partides en parelles i, abans de moure peça, han de negociar entre ells. Això els ajuda a no actuar per impulsos.” Del que es tracta –afegeix Coromina– és d'aplicar el lema Observo, penso, jugo a la manera d'aprendre a l'escola. “Volem que els nens ho converteixin en Observo, penso, faig.”