L'ateisme i la identitat d'Europa

L'Europa actual, a diferència de l'Europa del segle XIX, està marcada per la tecnologia i el nihilisme. En aquest sentit, “la pregunta sobre el sentit últim de l'existència ja no es pot plantejar perquè ni tan sols disposem del llenguatge per fer-ho”. “La nostra, doncs, no és l'època del cinisme sinó la de la ignorància”, es va expressar el doctor en filosofia Ignasi Boada en el seminari Ateisme i religió a Europa, organitzat per l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, que es va celebrar dilluns de la setmana passada a Barcelona. Boada havia reflexionat
sobre el pessimisme de Schopenhauer en la narrativa de Mann.

Feliciana Merino, directora del Centre Maryam d'Estudis de la Dona Edith Stein, va presentar la figura de la filòsofa Edith Stein com a model per a l'Europa actual. Proclamada copatrona d'Europa per Joan Pau II, va morir en un camp d'extermini nazi després d'un procés de conversió al cristianisme. “El personatge d'Edith Stein és de gran rellevància en l'actualitat, ja que el món contemporani està caracteritzat pel secularisme i la fragmentació. Stein és el testimoni que encara hi ha lloc per a l'esperança”, segons Merino. “La recerca de la veritat, l'entesa entre religions i el diàleg amb el pensament contemporani són aspectes que van marcar la vida de Stein i que poden oferir-se com un camí perquè Europa integri el seu passat, present i futur”, va dir Merino, segons informen fonts de l'Observatori Blanquerna de Comunicació que dirigeix Míriam Díez.

Un altre convidat al seminari,
el director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, Joan Vergés, va afirmar que El príncep de Maquiavel i Utopia de Thomas More, són els dos llibres bàsics per entendre l'Europa actual. A El Príncep la religió es presenta com un instrument al servei del dirigents per fer que els ciutadans siguin obedients. A Utopia, Thomas More imagina una illa fantàstica en què tothom viu feliç. Aquí la tolerància religiosa serveix per preservar la pau i la unitat. Per Vergés, “aquests dos llibres, de manera diferent, creen les condicions per a l'Europa actual, on Déu no és important des del punt de vista polític o sociològic”.

Cristóbal Martín, artista sufí, va parlar de l'ateisme com a oportunitat en la literatura clàssica musulmana. En un plantejament provocador, va afirmar que els musulmans “som incapaços d'imaginar-nos Déu”. “Quan ens obrim a la divinitat, ens obrim a una dimensió desconeguda i sense nom. L'ateisme, en aquest sentit de despullament d'imatges, permet aquesta capacitat d'obertura que ens prepara per a la consciència total”.

El professor Marcelo L.Cambronero, director de l'Acadèmia Internacional de Filosofia i Institut de Filosofia Edith Stein de Granada, es va referir al sistema de castes i a l'anomenada “problemàtica jueva” com a causes de la decadència intel·lectual a Espanya. Va recordar que “la transformació de la religió en ideologia és un fenomen creixent en la història” i “un instrument de poder i manipulació”.