Ambaixadors del seu poble

Durant el dinar de celebració de l'elecció de la Pubilla de Catalunya de l'any 2000, davant la presència d'uns 300 assistents, van aparèixer pancartes en què es demanava la figura de l'hereu. La petició va provocar desavinences en la junta directiva del Foment de les Tradicions Catalanes, però finalment es va acceptar. Des de llavors un miler de joves ja han obtingut el títol d'hereu.

Un dels grans esculls contra el qual continuen lluitant els defensors d'aquesta tradició és l'associació del certamen a un concurs de bellesa, amb clares connotacions masclistes i carrinclones. Tot i que certament en els seus inicis l'elecció de la pubilla catalana es basava en la valoració d'aspectes com ara la bellesa física i les virtuts morals de la candidata, actualment el pubillatge vol ser una aposta per la tradició i per la preservació del sentiment de catalanitat i de país, amb un cert caràcter reivindicatiu, que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi sense que hagin d'acudir al vessant polític. Tot això dins un context essencialment festiu. Ho demostren les proves que han de superar els candidats a l'elecció, basades, bàsicament, en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i el «do de paraula».

Aquests valors contrasten fortament amb els que van motivar l'elecció de la primera pubilla a la ciutat de Barcelona, Ruth Horro, als anys cinquanta, «por reconocimiento a los valores morales i la dedicación al hogar i a la familia».

A diferència del vestit típic de catalana, el de pubilla representa les dues cares de la situació social catalana de l'època: la riquesa i la pobresa. Per una banda, el cos és de vellut negre, un teixit car, que venia de França, representatiu de la classe burgesa, que contrasta amb la camisa de pagesa i l'armilla negra del vestit tradicional. La faldilla és un brocat sota el qual s'amaguen els enagos, que hi donen cos. A més, la pubilla acompanya aquest vestuari amb un davantal negre, símbol de la dona treballadora. Duu mitges blanques, millor si són de blonda, i sabates de taló, a diferència del tradicional, que calça espardenyes. Cobrint les espatlles, una mantellina de punta, blanca, que simbolitza la bona posició de la pubilla al poble. El vestuari es completa amb la gandalla, el ret que recull els cabells, i les mitenes, als braços i les mans, dos elements comuns en el vestit tradicional de catalana i en el de pubilla.