Sant Julià adquireix 333 peces de ceràmica de diversos autors locals
Es tracta d’una col·lecció de Josep Masó; l’Ajuntament li busca una ubicació per exhibir-la.
Si tenia sort i se’ls esgarrava alguna peça, me la regalaven. Així va començar l’idil·li entre Josep Masó i la terrissa. Era només un nen, però sortint de l’escola cada dia anava als obradors. M’asseia a la finestra i em passava hores mirant com treballaven. Tot plegat podria haver quedat en un record infantil, però els anys han volgut que acabés acumulant més de 300 peces. Ara les ha venudes a l’Ajuntament, que d’aquesta manera aconsegueix un testimoni viu del passat terrissaire de Sant Julià.
La col·lecció inclou des d’utensilis de la fonda que va regentar la família de Masó fins a figuretes de pessebre. El valor afegit és que hi ha peces de diverses mans, un total de set autors locals. Masó explica que al principi eren obsequis que li feien de petit, però que hi ha exemplars que ha hagut de buscar. A banda de la ceràmica, lliura al poble molts anys de feina.
És precisament aquest afany de conservar el patrimoni el que també ha cridat l’atenció del consistori. El treball de recerca que ha fet en Josep té un gran mèrit. L’Ajuntament no podia deixar escapar una col·lecció tan àmplia i significativa pel municipi, comenta el regidor de Cultura, Lluís Vilalta. I és que Masó, encara que sempre ha volgut que les peces es quedessin al poble, també havia rebut ofertes d’un particular.
De moment, el lloc on es posarà la col·lecció no s’ha concretat. La idea és que els exemplars més representatius s’exposin provisionalment al vestíbul de l’ajuntament. La resta es guardaran en caixes fins a trobar una ubicació definitiva, que és molt probable que sigui Ca l’Anglada.
Rosa Garcia-Marchant, col·laboradora tècnica de la Fira del Tupí, també ha proposat a Vilalta organitzar les peces per temàtiques i exposar un motiu cada any, durant la fira. Explica que d’aquesta manera la gent podrà assimilar-ho de mica en mica i es valorarà més.
L’últim terrisser de Sant Julià va ser Joan Capdevila, que va morir el gener de 2008. Que el poble adquireixi aquesta col·lecció és per a molts retre-li homenatge, a ell i als que el van precedir. També és un reconeixement a la tasca de Masó, que assegura que ja troba a faltar la terrissa. De petit anava als obradors i, a vegades, encara ara m’asseia a mirar les peces. Tot sigui perquè el seu idil·li es faci extensiu al poble sencer.
La terrissa que es produïa a Sant Julià era de tipus funcional, i així ho prova aquesta col·lecció. Moltes de les peces que inclou són utensilis de cuina: olles, cassoles, gibrells, tupins... Tot i això, també hi ha orinals, torratxes o menjadores del bestiar. A tot plegat s’hi sumen objectes menys comuns, que van des de teules fins a figuretes de pessebre.
La col·lecció, d’un valor de 6.000 euros, l’ha taxada Emili Sempere, un dels principals estudiosos de ceràmica del país. Des del seu punt de vista, és important, perquè il·lustra a la perfecció el que es feia al municipi. Destaca, per exemple, un fogó de tres merlets, que servia per mantenir el menjar calent. Segons apunta, les peces més antigues són del segle XVIII, però la majoria s’han d’emmarcar entre 1870 i els cent anys posteriors.
A banda de vendre la col·lecció, la família Masó ha regalat a l’Ajuntament dos càntirs de 1930 i 1933. Els va dissenyar Miquel Pallàs i el seu avi els va rebre per haver col·laborat amb 25 pessetes en la construcció del parc de les Set Fonts.
