Més de 650 penats el 2014 van fer treball comunitari a Girona
Han treballat per a 176 entitats sense ànim de lucre i administracions de la demarcació
Han estat condemnats per delictes lleus i menys greus i s'estalvien la presó o la multa
La demarcació de Girona va tenir l'any passat 651 persones condemnades que van treballar per a organismes públics i entitats sense ànim de lucre a canvi d'estalviar-se les penes de multa o presó. Va ser en el marc del programa de mesures penals alternatives (MPA) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. S'aplica a proposta del jutge quan ho considera oportú en funció del perfil de la persona penada i per delictes considerats lleus o menys greus, amb el vistiplau del mateix condemnat. L'any passat, un 52,5% dels programes MPA a la demarcació es van aplicar per delictes comesos contra la seguretat viària (excessos de velocitat, conduir sense tenir els documents per fer-ho, o conduir sota l'efecte de l'alcohol o substàncies estupefaents). Un altre 20% va ser per persones condemnades per delictes relacionats amb la violència domèstica i la resta, el 27,5%, recull diversos tipus d'actuacions delictives.
Les MPA persegueixen objectius socioeducatius i de reinserció dels condemnats, i s'espera que aportin també un benefici a la comunitat. En el procés són essencials els ens col·laboradors que donen feina als penats. El 2014 van ser a la demarcació: 84 ajuntaments, 5 consells comarcals, 8 departaments de la Generalitat, 3 altres administracions i 76 entitats privades sense ànim de lucre.
Les tasques que desenvoluparan s'acorden entre les parts en funció de les necessitats que tinguin els col·laboradors (treballs de manteniment, de suport administratiu, d'ajuda a altres persones, etcètera) i les capacitats o coneixements dels mateixos penats, amb el vistiplau del Departament. Hi ha condicions, però. No poden ser activitats vinculades al lucre ni poden ser substitutòries de llocs de treball, sinó de suport. Es troben molts casos de persones que s'integren a brigades municipals o ajuden a les biblioteques, equipaments esportius, centres d'atenció a persones grans, etcètera.
El jutge determina quantes jornades ha de fer el penat per pagar el seu deute amb la societat. Són jornades de quatre hores i com a molt es poden acumular dues jornades cada dia (és a dir, vuit hores). La forquilla de condemnes és molt àmplia, segons admet el Departament. Hi ha persones que han de fer vint o trenta jornades, i també n'hi ha que n'han de fer tres-centes. També hi ha penats que acumulen diversos programes MPA. Entre les 651 persones que s'hi van acollir el 2014, per exemple, es van realitzar 716 programes. Una altra condició és que les hores que aquestes persones passen desenvolupant el treball han de poder ser compatibles amb la seva vida personal i laboral. En cas que treballin, per exemple, poden fer les hores durant els caps de setmana o en període de vacances. Hi ha casos de persones que estaven a l'atur i han trobat feina temporal mentre complien la condemna substitutòria i se'ls ha parat un temps per no perjudicar-los laboralment.
El temps que els penats fan la tasca en benefici de la comunitat tenen un tècnic de referència que els fa el seguiment, en valora la implicació i certifica el compliment de les jornades. Un cop fetes les hores, l'entitat o administració col·laboradora emet un informe i el jutjat decideix el tancament de l'expedient. Durant el temps que treballen, el Departament de Justícia els paga la Seguretat Social.
LES XIFRES
Disset ens amb deu MPA o més
Segons les dades del Departament de Justícia, a la demarcació, encapçala el rànquing d'entitats i administracions que l'any 2014 han acollit programes MPA l'Ajuntament de Salt, que va desenvolupar 43 programes. El segueix de molt a prop l'Ajuntament de Girona, amb 41 programes. Queda significativament més enrere el tercer ajuntament, el de Lloret, amb 28. El segueix la primera entitat social: Càritas, amb 24 programes. L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols en va acollir 21, els mateixos que la Creu Roja. Al castell de Sant Ferran de Figueres va haver-n'hi 19. L'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i l'Agència Catalana de Joventut, 15. L'Ajuntament de Palafrugell i el Jardí Botànic Marimurtra, a Blanes, en van tenir 14. Els Ajuntaments de Sarrià de Ter i el de Blanes, 13; a Roses van ser 12, i tanquen la llista dels ens públics o socials que van tenir almenys deu MPA, els ajuntaments de Figueres, Llagostera i Palamós, amb deu cadascun dels tres.