Societat

Poda de registres

El govern suprimeix 66 notaries i té previst eliminar 34 registres de la propietat a Catalunya per la reducció d'inscripcions de compravenda i de préstec hipotecari

Justícia assegura que cap municipi quedarà desvestit

La crisi econòmica ha provocat la retallada i racionalització de serveis públics cabdals. Ara, li ha arribat el torn al “sobredimensionat” teixit de registres de la propietat i notaries de Catalunya. El director general de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, Santiago Ballester, assegura, però, que cap municipi que tenia aquests serveis en quedarà desvestit.

Ballester exposa que les demarcacions notarials i registrals en vigor són del reial decret llei espanyol de 2007, el qual amb l'eufòria immobiliària de l'any 2005 va aprovar la creació esglaonada de 59 registres de la propietat i 47 notaries més al territori català. L'aturada econòmica va provocar que el 2009 es deixessin de crear els darrers quinze registres previstos, i des del 2010 el govern català ha anat ajornant —amb sis ordres— l'execució d'aquella desfasada demarcació.

A més, davant la proposta del govern espanyol de reduir al màxim el nombre de registres de la propietat (per exemple, a Barcelona de 28 en volíem deixar un), el govern català —que en té les competències atribuïdes des de l'Estatut del 2006— va contactar amb el Col·legi de Notaris de Catalunya i el Deganat de Registradors de Catalunya per consensuar unes realistes i no centralistes demarcacions notarials i registrals, les primers que executa un govern català. “També vam informar als ajuntaments que tenen els serveis i vam atendre algunes demandes, com a Cornellà de Llobregat en suprimir un dels dos registres”, explica Ballester.

Tot i l'empremta catalana en les noves demarcacions, ha estat necessària podar-les per la davallada de feina. L'emissió de documents de compravenda i de préstec hipotecari s'han reduït entre un 40 i un 60% entre els anys 2005 i 2012. Ballester hi afegeix que l'obertura d'una oficina registral té un cost d'uns 400.000 euros i que actualment hi ha tretze registres oberts que no poden cobrir despeses.

Així, el 10 de març passat el govern de la Generalitat va aprovar la revisió de la demarcació notarial a Catalunya, fixada el 2007, que implica la supressió de 66 notaries amb l'objectiu d'adequar aquest servei a la conjuntura econòmica actual. Algunes d'aquestes places no s'havien cobert.

Pel que fa a la nova demarcació de registres de la propietat, mercantils i de béns mobles, l'esborrany —que es preveu aprovar a l' estiu— inclou la supressió de 34 registres. Per exemple, els registres números 27, 28 i 29 de Barcelona; a l'Hospitalet de Llobregat, el número 4; els registres número 5 i 6 de Mataró; a Figueres, el número 2, i el Valls 2, entre d'altres.

El director general de Dret precisa que en aquesta modificació han seguit tres principis. No se suprimeix cap registre que funcioni i tingui registrador titular, es manté el servei registral a tots els municipis que ja tenen oficina de mercat i, en alguns casos, però, s'agrupen per tal que siguin viables. És el cas, per exemple, del registre de Mollerussa, que mantindrà oberta l'oficina però que serà gestionat per la de número 3 de Lleida.

Ballester indica que han consensuat amb la Direcció General dels Registres i del Notariat, a Madrid, mesures més àgils per obrir i tancar registres. En concret, es crearà una plaça de registrador quan el de la zona faci 8.000 inscripcions anuals en quatre anys, i la plaça s'amortitzarà si es fan menys de 1.500. En el cas dels registres mercantils, es fixa en 15.000 anotacions per obrir-ne una de nova i de 7.5000 per tancar-la. El decret estableix un màxim de cinc anys per tornar a renovar la demarcació registral, com fixa la llei hipotecària.

Davant aquests canvis, el Consell de l'Advocacia Catalana considera que és important que s'hagin consensuat amb notaris i registradors, i sobretot “que es garanteixi la proximitat dels serveis relacionats amb la justícia als ciutadans”.

El registre civil, pendent

L'advocacia catalana, com altres professionals, està en alerta davant els canvis i centralització dels registres civils que pretén fer el govern espanyol. La darrera idea és que se'n facin càrrec els registradors mercantils i que s'obri la porta a un servei de pagament. El juliol vinent ha entrar en vigor la nova llei del Registre Civil.

Ballester afirma que oficialment no en saben res. Aposta perquè s'acabi d'informatitzar el Registre Civil, que es mantingui gratuït i que es gestioni des de Catalunya. No creu que en aquesta legislatura s'arribi a temps per aplicar-la. Passi el que passi, el Departament de Justícia és previsor i en el projecte de decret s'autoritza al conseller que aprovi la creació de registres de la propietat o mercantils, ja que aquests darrers no estan presents a tot el territori, si al final han de fer la feina dels registres civils.

LES FRASES

No deixem sense notaries ni registres cap població que ja en tenia. Alguns, però, els agrupem
Santiago Ballester
director general de dret i d'entitats jurídiques
El que compta és que es garanteixi la proximitat dels serveis relacionats amb la justícia als ciutadans
Abel Pié
President del consell de l'advocacia catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia