La Generalitat haurà de pagar més de 200 milions d’euros del deute impagat per Cedinsa a la C-17
Havien previst que hi passarien 35.000 vehicles diaris però no s’ha passat dels 22.000.
La Generalitat haurà d’acabar assumint més de 200 milions d’euros després que la concessionària Cedinsa, a qui van adjudicar la construcció i explotació del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, no hagi pogut pagar el préstec que li va fer un grup de bancs el 2009. La quantitat que haurà de pagar la Generalitat oscil·la entre els 207 i els 275 milions d’euros. La diferència depèn de la fórmula que finalment s’adopti, que tot i que el préstec va vèncer el 31 de desembre passat, ja fa més de tres mesos, encara no s’ha acabat de tancar.
La primera xifra que es va apuntar que li tocaria pagar a la Generalitat va ser de 275 milions, fruit de la suma dels 220 milions del préstec impagat per Cedinsa, més 55 més de les inversions que la concessionària ha fet a la carretera en els últims anys. Tot plegat fruit d’unes clàusules del contracte molt favorables per a la concessionària i desfavorables per a la Generalitat. L’última xifra que ha transcendit, però, és la de 207 milions d’euros, ja que Cedinsa ja hauria tornat 13 milions dels 220 del préstec. Els altres 55 la Generalitat se’ls podria estalviar si no retirés la concessió a Cedinsa sinó que firmessin un nou contracte de concessió, amb noves clàusules, entre elles el retorn gradual dels 220 milions que ara avançaria l’administració.
Sigui com sigui, en els pressupostos de 2015 ja hi ha prevista una autorització al govern per prestar un aval a Cedinsa per garantir operacions d’endeutament per un import màxim de 221,9 milions d’euros. La Generalitat, doncs, acabaria fent de prestador a Cedinsa i, per una part, s’estalviaria els 55 milions d’afegitó i per altra li quedaria l’esperança de recuperar algun dia els 207 milions no pagats del préstec que ara avançaria als bancs.
El 31 de desembre passat vencia el préstec per cinc anys que un pool bancari format pel Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Catalunya Bank i l’ICO van concedir a Cedinsa l’any 2009, amb el vistiplau de la Generalitat governada aleshores pel segon tripartit. Eren temps que els bancs ja havien tancat l’aixeta al crèdit i van imposar unes condicions draconianes de molt difícil compliment per part de Cedinsa. Però hi havia interès per part de la conselleria de Joaquim Nadal de desdoblar la C-17 fins a Ripoll fos com fos, i la Generalitat va acceptar a la seva vegada unes condicions al contracte de concessió també de difícil acompliment. Es va fixar l’anomenat peatge a l’ombra, segons el qual la Generalitat pagava a Cedinsa en funció del trànsit que passés per la carretera. Perquè els números sortissin es va ampliar la concessió al tram ja desdoblat entre Centelles i Vic, amb més volum de trànsit. I es va calcular que passarien diàriament 35.000 vehicles pels 49 quilòmetres de la concessió entre Centelles i Ripoll. Però no s’ha passat dels 22.000. Tot plegat ha provocat el desajustament comptable de Cedinsa Ter, la filial de Cedinsa que gestiona la C-17, i l’impagament del préstec. Com que el contracte fixava l’anomenada responsabilitat patrimonial de l’administració, segons la qual aquesta havia de respondre de qualsevol impagament de la concessionària, així s’ha arribat a la situació actual.
Cedinsa està participada per algunes de les principals constructores d’Espanya: FCC, Comsa Emte, Copisa i Copcisa. També explota, entre altres, tot l’Eix Transversal, en aquest cas amb beneficis.
