Catalans contra l'analfabetisme

El 2009, una comissió independent de la Unesco va proclamar Nicaragua territori lliure d'analfabetisme. Feia 30 anys de la victòria sandinista i 29 de l'inici de la Croada Nacional d'Alfabetització (CNA), que, a partir del 1980, va portar més de 60.000 mestres, estudiants, batxillers o funcionaris al punts més recòndits del país per ensenyar a llegir i escriure els camperols. Es van assolir uns resultats tan espectaculars que, el 23 d'agost, les brigades que havien patit persecució, morts i assassinats per part de la contrarevolució, es van reunir a Managua per proclamar que, després de sis mesos d'intensa campanya, l'índex d'analfabetisme havia baixat del 50,3 al 12%. Aquella gesta que molts mitjans internacionals van qualificar de sense precedents, va tenir presència catalana, mestres internacionalistes que, segons explica Fernando Cardenal, coordinador de la CNA i exministre d'Educació de Nicaragua, van respondre a una crida feta per la Unesco, que havia demanat 40 ensenyants a la Generalitat.

La resposta afirmativa de l'administració catalana va portar a Managua, entre altres, Mercè Romans, que ensenyava a adults a Can Serra de l'Hospitalet de Llobregat; Xesús Paz, de l'escola d'adults de Can Puiggener de Sabadell, o Rafael Farré, de Molins de Rei. Homes i dones valents que tenien el suport de pedagogs il·lustres com ara Miquel Soler Roca, Josep Maria Valverde i Marta Mata i que van donar una resposta al moviment que s'havia traduït en els agermanaments, els comitès de solidaritat o l'obertura de la Casa de Nicaragua. El suport es va mantenir més enllà del 1990, quan la derrota dels sandinistes infligida per la Unió Nacional Opositora de Violeta Chamorro va convertir Humberto Belli en ministre d'Educació i, essent com era conservador i ultracatòlic, es va proposar esborrar qualsevol avenç revolucionari del pla pedagògic.

En aquest context i un dia després de la victòria de la dreta, el 26 de febrer d'aquell any, Orlando Pineda Flores, un mestre fill de Bonanza, definit per Cardenal com “un boig de l'alfabetització”, va considerar que no havien de defallir. Pineda, un sandinista de soca-rel, va fundar l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (Aepcfa): “Sempre hem cregut que revolució i alfabetització van agafades de la mà i en el moment que el govern de dretes volia esborrar el projecte revolucionari que havia costat tant patiment, vam considerar que era l'hora de presentar batalla. A més –explica Pineda– teníem el suport de quinze mestres danesos i quinze de catalans, entre d'altres, Marina Rivadulla i Marta Navarro, que van decidir no escoltar els oferiments que els feia el govern de l'UNO, sinó que, tot i que estàvem començant, van creure en el nostre projecte i es van decantar per l'Aepcfa.” Pineda va pagar car el seu desafiament a l'executiu conservador: “Alhora que el govern de dretes destruïa els materials educatius, nosaltres, que no teníem ni un ral, entràvem a les comunitats. Vam aconseguir tancar el cercle del nostre model pedagògic: salut, producció, educació i preservació del medi ambient.”

El periple va tenir gran ressò a Catalunya, on, el 1993, es va engegar la delegació de l'associació a Barcelona. Un pas decisiu que no tan sols va assegurar la continuïtat de la contrapart nicaragüenca, sinó que va reforçar la plataforma de suport i assegurar l'arribada de brigades, cada mes d'agost, per col·laborar en l'execució de projectes. Aquell mateix any, van construir l'escola camperola de productors habilitats de La Conquista (San Francisco Libre); el 1999, van ajudar a reconstruir infraestructures i habitatges per a la població afectada per l'huracà Mitch, i el 2006, van participar en la campanya d'alfabetització Yo sí puedo, entre altres iniciatives. L'estira-i-arronsa entre l'Aepcfa i el govern conservador va convertir Pineda en un referent per a molts educadors de casa nostra que havien viatjat a l'Amèrica Central. Entre altres, Sebas Parra Nuño, nascut a Socuéllamos (la Manxa), català per adopció i voluntat, que va impulsar i convertir l'escola d'adults de Salt (Gironès) en una referència i va aprofitar l'inici del curs acadèmic del 2001 perquè Orlando Pineda en fes la conferència inaugural. El boleto (bitllet d'avió), explica Parra, el va pagar el departament d'Irene Rigau –llavors consellera de Benestar Social– i, des d'aquell moment, va néixer una col·laboració granítica que va suposar un nou impuls a l'Aepcfa concretat en el reforçament dels vincles amb l'institut Paulo Freire, l'obertura d'una delegació a les comarques gironines i el naixement de noves complicitats que van cristal·litzar, el 2005, en el primer Congrés Mundial de l'Alfabetització, que es va celebrar a l'Havana i en què l'associació va adoptar el mètode d'alfabetització Yo sí puedo.

En l'acta final, signada, entre altres, per Orlando Pineda per Nicaragua i Sebas Parra i Joan Colomer per Catalunya, es recollia la creació d'una xarxa internacional que unís governs i institucions i apliqués el mètode de la pedagoga cubana Leonela Relys, que, entre el 2002 i el 2015, ha ensenyat a llegir i escriure 8 milions de persones al món.

“El Yo sí puedo –explica Parra– utilitza els mitjans audiovisuals i va ajudar a lluitar contra el nou analfabetisme (36,9%) que havia rebrotat amb la gestió dels governs de dreta en impulsar polítiques neoliberals. Perquè el Yo sí puedo es pogués implantar ens feien falta televisors i vídeos, una complicació majúscula en un país on la xarxa elèctrica era molt deficitària. És per això què l'associació va buscar el suport arreu del món. Un que s'hi va implicar de ple va ser Xavier Ruiz, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que va treballar per convèncer els ajuntaments del nostre país que calia comprar els generadors que permetrien aplicar el Yo sí puedo als indrets més perduts de Nicaragua.” Un gest petit que va suposar un pas fonamental i que va permetre fins i tot ensenyar altres llengües, com ara el miskito, el creole i el mayagna”, recorda ara Parra.

Tot i que oficialment Nicaragua ha estat declarada territori lliure d'analfabetisme i s'estan preparant brigades catalanes per ser a Managua el 23 d'agost quan es celebri el 35è aniversari del final de la primera Croada, Parra es mostra prudent i disposat a continuar en la lluita mentre es mantinguin les condicions que generen pobresa: “La desigualtat pot fer que molts nens no arribin al quart grau i estiguin condemnats a ser analfabets funcionals.”