La justícia tomba el pla urbanístic amb què es pretenia legalitzar la urbanització de Sant Pau a Centelles
L’Ajuntament va aprovar tota la tramitació altre cop dijous a corre-cuita via decret d’alcaldia.
La secció tercera de la sala contenciosa del TSJC ha declarat nul·la de ple dret la tramitació urbanística per legalitzar les més de 130 parcel·les, bona part d’elles construïdes des de fa més de 40 anys, de la urbanització de Sant Pau, a Centelles. La sentència també dóna la raó al veí que va presentar el contenciós, Olaf Codina, pel que fa a les quotes d’urbanització derivades del projecte, que també declara nul·les. Segons Codina, i l’associació de veïns, que li dóna suport, la sentència obre la porta que altres veïns puguin reclamar que se’ls retornin les quotes que han pagat. En total, ja es porten pagats més de 700.000 euros. Això sí, sense que fins ara no s’hagi tocat res a la urbanització.
Per evitar una allau de reclamacions, l’Ajuntament ha reaccionat ràpid. La sentència es va notificar fa dues setmanes dijous mateix es va aprovar altre cop, aquesta vegada via decret d’alcaldia, el pla parcial, el pla urbanístic i la reparcel·lació de la urbanització. L’alcalde, Miquel Arisa (PSC), creu que no s’hauran de tornar les quotes, ja que la sentència només obliga a fer-ho a Olaf Codina, que, com que no hi estava d’acord, ja no n’havia pagat cap. Pel que fa a la resta de veïns, recorda Arisa, el nou planejament que s’aprovarà aquest dijous també torna a generar quotes. Hem actuat rapidíssimament per evitar confusions, afegeix Arisa.
El tribunal basa la seva sentència en un seguit d’irregularitats en la tramitació urbanística del procés de legalització de la urbanització, construïda en ple franquisme i avui dia, encara sense claveguera ni tan sols els carrers asfaltats. La principal irregularitat és que no es van aprovar els diferents plans per l’ordre correcte ni es van complir els terminis estipulats per la llei entre una aprovació i una altra. Tot plegat, això sí, amb el beneplàcit de la Comissió d’Urbanisme. Que s’aprovés el pla de reparcel·lació sense tenir abans aprovat el pla parcial
de fet, 16 mesos abans és la principal anomalia del procés administratiu que el converteix, segons la sentència, en un clar exemple de nul·litat de ple dret.
Segons Arisa, era un error sabut, ja que van retardar l’aprovació del pla parcial pendents de poder-hi incorporar la connexió a un col·lector en alta entre Aiguafreda i la Font dels Enamorats i que havia de construir l’ACA i, així, poder estalviar-se la construcció d’una depuradora i abaratir les quotes d’urbanització que havien de pagar els veïns. L’ACA es va anar endarrerint i, en conseqüència, també el pla parcial de Sant Pau. Al final, ni tan sols s’ha fet, el col·lector, i per tant, s’haurà de fer la depuradora i repercutir-la en els veïns.
En tots aquests anys no hem vist ni un senyor amb un esprai per fer veure que marcava alguna cosa, ironitza Olaf Codina sobre el fet que, malgrat haver-se avançat més de 700.000 euros per part del veïnat, encara no s’hagi començat cap obra a la urbanització. Arisa també té explicació per a això: Primer de tot era un tema burocràtic, de planejament, amb la voluntat de legalitzar la urbanització, i després anar per la urbanització. Ara diu que ja estaven a punt de començar el procés d’urbanització, però la sentència ho endarrerirà un temps més. Ens ha portat hores i hores poder legalitzar Sant Pau, afirma Arisa.
Una primera sentència d’un tribunal contenciós de Barcelona havia donat la raó a l’Ajuntament. Ara, però, el TSJC tomba tota la tramitació urbanística per legalitzar Sant Pau amb una sentència que, sense dictaminar sobre els fets, perquè no havien estat denunciats, qüestiona que s’inclogui en el cost de la urbanització una factura de 55.230 euros presentada pel president de l’associació de propietaris, que, abans que ho assumís l’Ajuntament, ja havia intentat fer una primera urbanització del sector fa més de deu anys.
