Sense pinya, el país farà llenya

Tenim un cap de colla a la Generalitat que té la dèria de tirar endavant castells sense peu i sense pinya; sense la base del poble. No vol sentir a parlar del folre i encara menys de les manilles, això suposaria deixar participar la gent, com en el cas del Penedès, i haver d'escoltar les seves demandes carregades de sentit comú. Amb aquest estil de fer, com a país, no podrem aspirar mai a fer un castell de gamma extra. Tenim un panorama tan poc engrescador que farà que continuï disminuint la participació de la ciutadania en les conteses electorals. El poc entusiasme i la mediocritat de l'actual govern, els pot deixar ben sols. Tan llaminer és el poder, que res ni ningú no els pugui fer entrar en raó?

La gent del Penedès, de Vilafranca, de Vilanova, del Vendrell, d'Igualada, de Sitges, del Vendrell, de l'Arboç... coneixem molt bé els avantatges de disposar de voluntaris per muntar les pinyes a la plaça a l'hora d'assolir objectius importants; de persones disposades a participar, sense ser de la colla. És cert que a l'hora de bastir un castell, aplicable a qualsevol projecte personal o de grup social i polític, cadascú ha d'actuar dins l'àmbit de les seves potencialitats. Però també cal dir que són molts, encara, els qui no han tingut l'oportunitat de participar en l'obra de la nostra incipient democràcia representativa com a col·lectivitat, unida per l'interès del territori on es viu.

Vivim en una situació de neguit permanent, com dins una olla de pressió. Al Penedès, al fet que cada dia són més els qui passen ofec per pagar la hipoteca o per arribar a final de mes, s'hi afegeix la negativa de la vegueria pròpia, la imposició del CIM, el pla territorial metropolità, la situació dels pagesos, etc. Tot plegat repercuteix en la major part del territori, com la polsina de la fàbrica de ciment d'Uniland, que des dels Monjos s'escampa per la plana penedesenca segons bufa el vent. El Penedès es mereix una millor qualitat de vida i la política s'ha de guiar pels principis democràtics.

Com a penedesencs, ens ofèn el menysteniment, la insolidaritat i la manca d'entusiasme d'alguns dels nostres governants per la vegueria Penedès i la duresa en la imposició del Logis Penedès, una plataforma per a usos logístics. No hi ha cap dubte que aquesta manera d'actuar, de fets consumats i contra el territori, és un estil imperialista caducat, a infinita distància de la desitjada «democràcia participativa directa». La imposició dels projectes només pot obeir a la lògica d'interessos aliens al territori i al fet que el país és planificat des de les urgències del govern i dels grups que el pressionen. Els afectats hem de callar i deixar que s'alci un castell sense poble que li faci o de pinya o de folre o de manilles?

Al Penedès, a l'Alt i al Baix, a l'Anoia i al Garraf, és urgent de continuar parlant d'eficàcia i efectivitat per a allò que ens és més pròxim: assolir l'àmbit funcional i la vegueria pròpia per tal de desterrar definitivament el CIM i posar fre a la galopant contaminació d'aquest virus metropolità que és com una grip A H1N1 de caire polític i moral. Contràriament, a imatge del noble virus casteller que ens afecta, no és millor fer pinya i aixecar un castell propi per debatre entre tots el que es vol i el que s'ha de fer al nostre territori, en un procés de deliberació continuat i sense fi? Ara que des de les plataformes ciutadanes Vegueria Pròpia i No Fem el CIM hem arribat tan lluny, deixarem que tot s'acabi com el rosari de l'aurora? Si volem crear un pol de desenvolupament econòmic sostenible, això no ho podem permetre, el Penedès no és l'espai adequat per al desenvolupament logístic de Catalunya, altrament, l'espai agrari esdevindrà residual i testimonial.

(Fèlix Simon és el portaveu de la plataforma Vegueria Pròpia al Penedès).